Aquest cap de setmana s?ha visualitzat públicament allò que ja se sabia de portes endins, que l?escenari de fracàs de l?estatut no és descartable, tot el contrari. Malgrat que el president de la Generalitat defensés aferrissadament que ?tindrem estatut?, i que la majoria de líders polítics encara mantinguin la compostura de cara als mitjans de comunicació, el cert és que tot trontolla, les discrep Aquest cap de setmana s?ha visualitzat públicament allò que ja se sabia de portes endins, que l?escenari de fracàs de l?estatut no és descartable, tot el contrari. Malgrat que el president de la Generalitat defensés aferrissadament que ?tindrem estatut?, i que la majoria de líders polítics encara mantinguin la compostura de cara als mitjans de comunicació, el cert és que tot trontolla, les discrepàncies importants continuen i els plans B dels aparells dels partits comencen a pensar-se en forma de pla A: eleccions anticipades, canvi de majories, canvi de líders, etc. El proper 30 de setembre serà ?un moment històric transcendent?, ha assenyalat el president del Parlament, Ernest Benach, en referència a la votació del text de l?Estatut. Però el desenllaç del 30-S, com serà aquest moment històric, és una incògnita, ningú no sap com acabaran aquests deu dies de nerviosisme, i també de tactisme, per a la política catalana, fins a on es resistiran les pressions internes de cada partit, les directrius de Madrid i fins i tot els interessos personals que conflueixen en una reforma o no reforma de l?estatut. Seran deu dies de reunions i negociacions discretes, i d?altres de més públiques. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, estarà sens dubte en el punt de mira del PSOE i del PSC, temorosos que s?entusiasmi massa amb aquest estatut, o que faci ús d?alguna d?aquelles idees que se?n diuen ?maragallades?. Entre aquestes, i si la situació de conflicte fos límit, valdria la pena no descartar un darrer moviment del president per tirar endavant un estatut potent: un pacte Maragall-Carod-Saura-Mas al marge dels aparells de partit. Un acord de darrera hora que salvi els mobles i que, naturalment ha d?anar més enllà d?allò que el PSC i el Govern espanyol desitja. ERC i CiU, i naturalment els seus líders, també es juguen la seva credibilitat com les dues forces nacionalistes de Catalunya que han d?empènyer per un estatut de màxims. Però les ferides reobertes amb els acords del Tinell no resulten de fàcil cicatrització. En qualsevol cas, el 30-S sabrem si Catalunya planta cara amb una proposta ambiciosa, encara que després a Madrid s?encarreguin de recordar qui mana a l?Espanya espanyola. Si això succeeix, el país pot prendre dues mesures de dignitat nacional: retirar la proposta d?estatut o esperar a sotmetre-la a referèndum, i que el poble decideixi.