L?anticatalanisme ha estat un fenomen assumit tristament per la població catalana com un mal endèmic i suportable. Tanmateix, les expressions xenòfobes que s?estan produint a aquests dies, sobretot a través d?internet, però també en boca de càrrecs públics, és alarmant. El boicot contra els productes catalans i tot el que provingui de Catalunya està començant a esser una reclamació constant per pa L?anticatalanisme ha estat un fenomen assumit tristament per la població catalana com un mal endèmic i suportable. Tanmateix, les expressions xenòfobes que s?estan produint a aquests dies, sobretot a través d?internet, però també en boca de càrrecs públics, és alarmant. El boicot contra els productes catalans i tot el que provingui de Catalunya està començant a esser una reclamació constant per part dels que atien aquesta xenofòbia. I per tant estem davant d?una aplicació pràctica de mesures xenòfobes i contràries a la convivència. Frases com les que serveixen per afirmar que els catalans ?tirem l?aigua dels rius al mar? (sic) recorden ben bé l?època de l?alemanya nazi en què els jueus van convertir-se en el buc emissari de qualsevol dels problemes que tenien els alemanys. O la situació que es vivia a Bòsnia uns anys abans d?aquella guerra genocida que ningú no es podia creure que pogués tenir lloc en el cor d?Europa. Algunes persones han començat a demanar en veu baixa que es faci un informe seriós sobre aquesta persecució dels catalans i es trameti als organismes internacionals, com ara el Tribunal Europeu de Drets Humans o el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia. Però caldria que aquesta demanda no fos tant tímida, i provingués directament del nostre govern, si és que encara pot servir per alguna cosa com a tal.