El Caucas és un polvorí on periòdicament es produeixen explosions i també és un càncer que s?estén a partir de Txetxènia cap a tot el Caucas Nord. Amb l?enfonsament de la Unió Soviètica, els pobles del Caucas Sud (àzeris, georgians i armenis) van obtenir la independència, mentre que en el nord d?aquella zona sols un poble, el txetxè, va proclamar la seva sobirania i van ser envaït i ocupat pels ru El Caucas és un polvorí on periòdicament es produeixen explosions i també és un càncer que s?estén a partir de Txetxènia cap a tot el Caucas Nord. Amb l?enfonsament de la Unió Soviètica, els pobles del Caucas Sud (àzeris, georgians i armenis) van obtenir la independència, mentre que en el nord d?aquella zona sols un poble, el txetxè, va proclamar la seva sobirania i van ser envaït i ocupat pels russos. Però la voluntat nacional dels txetxens, tot i la ferotge repressió, no ha pogut ser destruïda. La resistència d?aquell poble ha derivat en una part de les faccions combatents cap a l?islamisme i s?han sumat a la lluita altres grups islamistes d?altres pobles de la zona (inguixos, balkars,...), estenent-se el conflicte de manera progressiva. s en aquest context que s?ha produït fa pocs dies l?atac guerriller contra la capital de la república autònoma dels kabardins i balkars, Naltxik. La base ideològica dels combatents és l?islamisme però hi ha un evident component nacional o ètnic, ja que els guerrillers provenen de diferents pobles (txetxens, inguixos, balkars,...) que històricament han estat maltractats pel poder imperial rus. La resposta de l?imperi rus sempre ha estat la mateixa: aniquilar l?enemic, encara que en el curs de la repressió morin centenars de civils, inclosos nens i dones. Res de negociació, destrucció. Amb aquesta política s?aniran multiplicant els conflictes existents al Caucas Nord i periòdicament sentirem parlar d?atacs i matances. El més punyent és el silenci de l?Europa comunitària que només té interès per la guerra de l?Iraq i el conflicte de Palestina. s clar que el petroli i el gas russos alimenten les llars, les fàbriques, els cotxes dels pobles europeus, però com a mínim els sectors progressistes, els grups defensors dels drets humans i les ONGs podrien denunciar la situació, superar els estereotips del terrorisme i de l?islamisme i condemnar l?opressió d?un seguit de pobles i la política imperial de Rússia.
