Passada l’onada satisfactòria de la presentació de l’Estatut a Madrid, tots els observadors i analistes polítics veuen la soterrada guerra de posicions que desenvolupen el PP i diversos membres del Govern espanyol i del jacobinisme del PSOE. El PP, sense fer cas a alguns sectors més sensats del PP de Catalunya, declaren la guerra oberta a l’Estatut i p Passada l’onada satisfactòria de la presentació de l’Estatut a Madrid, tots els observadors i analistes polítics veuen la soterrada guerra de posicions que desenvolupen el PP i diversos membres del Govern espanyol i del jacobinisme del PSOE. El PP, sense fer cas a alguns sectors més sensats del PP de Catalunya, declaren la guerra oberta a l’Estatut i pretenen una gran mobilització de masses en contra el 6 de desembre. A la Moncloa i al carrer Ferraz, les anàlisis són diverses, i a la vegada enfrontades. Uns per la qüestió simbòlica, però la majoria pel finançament, conscients que és una reivindicació cabdal per a la reivindicació nacional del país. Pedro Solbes, utilitzant el portaveu mediàtic del PP, el diari El Mundo, intenta apaivagar l’onada espanyolista amb una declaració contundent: “el model de finançament de Catalunya ha de ser aplicable a tothom”. El mateix dia que surt aquest titular a El Mundo, a la Vanguardia, El Periódico i El País, el president Maragall adverteix que “l’Estatut no pot tornar mutilat, i tot Espanya ho sap”. A la Moncloa reben aquest doble missatge, i també que ahir mateix, mentre es produïen aquestes declaracions, Josu John Imaz i Carod-Rovira es reunien a Euskadi. Perquè els analistes de la Moncloa i el propi Zapatero saben que no poden fer que surti un Estatut qualsevol perquè darrere ve la solució del conflicte basc i la seva pacificació. Si Catalunya no aconsegueix un avenç qualitatiu i l’aprova en referèndum, quina credibilitat tindrà el “talante” i l’obertura de l’Espanya plural de Zapatero?En les properes setmanes es decideix doncs, el futur com a mínim d’una dècada. Un bon Estatut per a Catalunya i un Estatut nacional per a Euskadi, aprovat per la majoria del poble català i basc, i una treva d’ETA, comportaria que Zapatero amb el suport del PSE, el tripartit català i el PNB, i per què no, l’esquerra abertzale, podria tornar a governar. I seria possible fer la prova, l’experiència, d’un Estat espanyol plurinacional, plurilingüístic i pluricultural. Sembla que en aquesta via estaria el quatripartit català, el PNB i una bona part de l’esquerra abertzale responsable. Un mal Estatut per a Catalunya, la no treva d’ETA i una salvatjada judicial en el proper judici a l’esquerra abertzale podrien portar a unes eleccions anticipades a Catalunya i a l’Estat de resultats imprevisibles.
