Barcelona · Finalment hi ha hagut Estatut, i el nou text aprovat per una majoria de 120 diputats, representa un avenç objectiu de plantejaments i atribucions pel país, resol el finançament per quota, no transigeix en la LOAPA i la LOFCA, i estimula les relacions bilaterals entre Catalunya i Espanya, tot el contrari de l?Estatut que, inicialment, volien fer aprovar els trets partits de govern català. Contra to Finalment hi ha hagut Estatut, i el nou text aprovat per una majoria de 120 diputats, representa un avenç objectiu de plantejaments i atribucions pel país, resol el finançament per quota, no transigeix en la LOAPA i la LOFCA, i estimula les relacions bilaterals entre Catalunya i Espanya, tot el contrari de l?Estatut que, inicialment, volien fer aprovar els trets partits de govern català. Contra tot pronòstic, i després d?una setmana de negociacions al límit, dijous 29 de setembre es produí el miracle d?una entesa quatripartida; un miracle que va tenir dos protagonistes cabdals. El primer, Mas, ferm en la proposta del concert i fort per a sortejar els advertiments de la resta de partits, i d?alguns dels seus, que va rebre. El segon, Maragall, ferm en la seva voluntat de complir amb la promesa d?aconseguir un nou Estatut, i fort per capgirar les pressions rebudes perquè no acceptés el concert. Un cop entesos Mas i Maragall, la resta fou fàcil. ERC i ICV es congratularen de seguit, tot i haver-se manifestat anteriorment, juntament amb tot l?aparell socialista, en contra del concert, peça determinant del nou Estatut. Ara, doncs, tot són flors i violes, i, en el seu discurs, Maragall, fins i tot, parlà d?una nova cultura política, de diàleg, que ja no ha de ser barroera, tot lloant l?avinentesa estatutària assolida entre les forces polítiques catalanes, a excepció del PPC que se n?exclogué. Ha acabat, doncs, la part més fàcil del procés. Ara, cal defensar el nou Estatut a Madrid, i, sobretot, tenir pensat què fer quan tots els organismes estatals, començant pel Congrés dels Diputats, es pronunciïn en contra, i el vulguin escapçar per tot arreu, senzillament perquè no poden admetre una nació amb concert econòmic, com Catalunya aspira a ser dins d?Espanya.
