Benvolguts lectors de la crònica brunetaire, avui el cronista pretenia comentar alguns acudits dels que provoquen castissos somriures i catalanes arcades. El primer era la pictòrica obra del Martinmorales a l’ABC d’avui, on es veu un carrer andalús amb una placa (que sembla més una pintada del U

Benvolguts lectors de la crònica brunetaire, avui el cronista pretenia comentar alguns acudits dels que provoquen castissos somriures i catalanes arcades. El primer era la pictòrica obra del Martinmorales a l’ABC d’avui, on es veu un carrer andalús amb una placa (que sembla més una pintada del UUP d’Ian Paisley) que resa: “Aquí nació Pepito Montilla, niño andaluz socialista que hubo que emigrar a Cataluña porque no devolvía los cromos que le prestaban. ANDALUCÍA AGRADECIDA”. Com podeu veure, estimats lectors, l’assumpte dóna de si. El cronista, però, ha decidit tornar sobre les famoses mini-editorials monogràfiques d'El Mundo sobre l’Estatut. La d’avui (en porten ja 45, sembla “El cor de la ciutat”) porta el llaminer títol que segueix: “Modifica [l’Estatut] unilateralmente las reglas de juego europeas en favor de una Catalunya imperialista”. És a dir, que som un imperi o pretenem ser-ho. Per a l’editorialista el títol Vè de l’Estatut “regula una política exterior catalana al margen de España” que l’actual govern “ha satisfecho en parte y de facto al incluir a representantes de comunidades autónomas en viajes a Bruselas”. Això és tan cert que a la consellera Cid s’ha hagut d’enfadar una mica en veu alta perquè es faci evident que amb això dels viatges ens han aixecat la camisa, ja que no va poder dir ni ase ni bèstia a la Unió Europea. Clar que el “gobierno amigo” potser només es va comprometre al “viaje a Bruselas” i no al “discurso en Bruselas”. Ja se sap, amb la lletra petita... Però on l’editorialista es queda descansat és, després d’afirmar que volem la PAC, els fons de cohesió, etc., per nosaltres solets, quan afirma que una circumscripció catalana per a les europees “equivaldría no sólo a crear un nuevo Estado en Europa con representación parlamentaria propia, sino también a avanzar hacia el delirio nacionalista de los Països Catalans”. Per deliri el de la direcció d’El Mundo, que viatja tan poc per Europa que no sap que això de la circumscripció única a les europees és propi d’estats jacobins com el francès o cutres com l’espanyol i que n’hi ha de més civilitzats (i amb més PIB) que no tenen cap problema a fer les eleccions en més circumscripcions, coincidint algunes d’elles amb realitats nacionals tan evidents com l’escocesa.