El que fa tan sols sis mesos era optimisme i abraçades s?està convertint en males cares, cops de porta i posicions inamovibles. Els Estats s?han quedat encallats en la construcció de la Unió Europea. El no de França i Holanda al nou Tractat ha destapat la caixa dels trons i la incertesa i la desconfiança s?han apoderat dels principals líders europeus, incapaços de sacrificar les seves posicions pe El que fa tan sols sis mesos era optimisme i abraçades s?està convertint en males cares, cops de porta i posicions inamovibles. Els Estats s?han quedat encallats en la construcció de la Unió Europea. El no de França i Holanda al nou Tractat ha destapat la caixa dels trons i la incertesa i la desconfiança s?han apoderat dels principals líders europeus, incapaços de sacrificar les seves posicions per trobar vies d?entesa i arribar a posicions comunes. De moment, els 25 han decidit donar-se un any de marge per decidir si tiren endavant el Tractat o en redacten un de nou. Igualment, queden paralitzats els procés d?integració de nous països, com Rumania, Bulgaria i, sobre tot, Turquia.
El principal problema dels actuals líders europeus és només han mostrat el seu europeïsme en els moments que en podien treure profit. Ara, en un moment clau pel futur del vell continent, els caps d?Estat i de Govern s?estan embolicant amb les banderes dels seus respectius països i estan aflorant unes diferències de criteris que mai han deixat d?existir, però que s?han amagat d?una manera hipòcrita. El no de molts ciutadans europeus, no és un no a Europa, és un no a l?Europa governada exclusivament pels Estats, en què totes les negociacions es converteixen en un constant mercadeig més condicionat pels interessos dels països que pel bé comú d?Europa.
