Barcelona · En plena campanya del referèndum de la Constitució Europea, quan només faltaven tres dies per anar a votar, Òmnium Cultural va organitzar a l?Auditori de Barcelona un acte contrari al text constitucional que em va fer patir molt i que em va fer pensar que l?entitat presidida per Jordi Porta queia en vicis partidistes semblants als que havia exhibit aquesta entitat quan al capdavant hi havia el se En plena campanya del referèndum de la Constitució Europea, quan només faltaven tres dies per anar a votar, Òmnium Cultural va organitzar a l?Auditori de Barcelona un acte contrari al text constitucional que em va fer patir molt i que em va fer pensar que l?entitat presidida per Jordi Porta queia en vicis partidistes semblants als que havia exhibit aquesta entitat quan al capdavant hi havia el senyor Josep Millàs. Tot i que Jordi Porta havia assegurat en dies anteriors que es tractaria d?un acte institucional ?de la institució que presidia?, a l?hora de la veritat es van presentar a l?Auditori els més alts representants d?ERC i ICV, les dues formacions polítiques catalanes que també advocaven pel no. Aquests senyors, naturalment, tenien llibertat per anar a aquell acte i a qualsevol altre que els hagués vingut de gust, però Jordi Porta els va tractar amb tants miraments, els va reservar unes butaques tan ben situades i els va deixar exhibir-se amb tanta llibertat davant els assistents que per un moment va semblar que l?acte tenia el seu patrocini o que es tractava d?un míting seu encobert. Jordi Porta reconeixia dies més tard que alguns socis partidaris de la Constitució Europea s?havien donat de baixa d?una entitat ?transversal? que aplega moltes sensibilitats o li havien manifestat el seu disgust. La presència dels polítics devia influir en el malestar. Òmnium necessitava fer un gest que desmentís les acusacions de partidisme, i aquest gest l?ha fet ara posicionant-se en contra d?aquesta cosa que s?ha aprovat a Europa i que representa que és un reconeixement oficial del català. Davant uns polítics que, en general, s?han mostrat encantats d?aquest reconeixement que en realitat no és res, que depèn de la bona voluntat de qui governi a Espanya i que tot i no ser res costarà un ull de la cara, Òmnium ha dit el que havia de dir i ha posat en evidència els triomfalismes des de l?autoritat que li dóna ser una entitat que fa molts anys que treballa per la normalització lingüística i pels drets de Catalunya i que compta amb el suport de quinze mil socis que participen d?aquests principis. Entre els polítics encantats que han rebut el regany d?Òmnium n?hi ha del govern i de l?oposició i s?hi compten els que aquell dia, a l?Auditori, es van arribar a pensar que sempre podrien comptar amb la complicitat d?Òmnium perquè ara Òmnium estava presidida i dirigida pels ?seus?. Jordi Porta acaba de demostrar que Òmnium no és dels ?seus? ni dels ?meus? i ha iniciat un camí d?agitador de consciències morals i polítiques que tot indica que serà un camí llarg perquè se?ns està girant molta feina. I si algú es dóna de baixa és que no s?ha llegit els estatuts de l?entitat on està donat d?alta.