El PP és el partit que en principi tothom rebutja, uns per ser massa de dretes, altres pel seu espanyolisme. Alguns partits però, no veuen malament establir-hi una amistat, perquè mai se sap. En el cas de CiU, aquesta amistat s’ha consolidat durant vuit anys a Madrid, una relació de la qual tant populars com convergents en van treure profit per poder governar als El PP és el partit que en principi tothom rebutja, uns per ser massa de dretes, altres pel seu espanyolisme. Alguns partits però, no veuen malament establir-hi una amistat, perquè mai se sap. En el cas de CiU, aquesta amistat s’ha consolidat durant vuit anys a Madrid, una relació de la qual tant populars com convergents en van treure profit per poder governar als seus respectius seients. Ara però, CiU assegura que és impossible pactar amb el PP en la situació de crispació i oposició permanent en què es troba, i que si molt no canvien les coses, els pactes no es podran repetir en el futur. Però no gosa dir-li adéu per sempre, per si de cas. Pel que fa al PSOE, mai s’ha descartat del tot un pacte dels dos grans partits espanyols, aquell que desitjarien els barons del PSOE.  A Catalunya, els acords del Tinell estableixen clarament que cap de les formacions que integren el Tripartit pactarà amb el PP. Per part d’ERC –tot i que en algun municipi català hi hagi acords de governabilitat amb el PP- i d’ICV –mai ha pactat amb el PP- sempre ha estat clar, i pel que fa al PSC, també ho semblava. Però ahir, en la roda de premsa de commemoració dels dos anys de Govern catalanista i d’esquerres, el president Maragall qüestionà aquest acord, assegurant que si per ell fos, aquesta clàusula es revisaria, per obrir possibles acords al PP. No es gaire comprensible aquest gest, tenint en compte que el PP Català, que en alguna ocasió havia intentat el gir catalanista, es troba en risc de tornar a caure en el “Vidalquadrisme”, quan els seus líders defensen aferrissadament les campanyes destructives del seu cap a Madrid envers Catalunya i la fòbia per l’Estatut.