Si hi ha alguna cosa que pugui superar les derrapades mediàtiques del Losantos, són les “anàlisis” que des de la Brunete mediàtica faciliten al personal rojigualdo per alimentar-lo intellectualment. Fan tremolar... de fred. La manipulació és a un nivell tal que després els passa allò que els psicòlegs descriuen com “a Si hi ha alguna cosa que pugui superar les derrapades mediàtiques del Losantos, són les “anàlisis” que des de la Brunete mediàtica faciliten al personal rojigualdo per alimentar-lo intellectualment. Fan tremolar... de fred. La manipulació és a un nivell tal que després els passa allò que els psicòlegs descriuen com “autoengany” i es creuen les falsedats que escampen. Un bon exemple, que fins ara no havia estat comentat en aquesta modesta crònica brunetística, és l’editorial diària que dedica El Mundo a l’Estatut. El diari del senyor Pedro J, encorseta diàriament l’Estatut sotmetent-lo a una pluja de daurades i àcides crítiques, fent evident al liberalisme espanyol que està davant un text intractable. Posem per cas l’anàlisi d’avui, amb el revelador títol de Bilateralidad de estado confederado y una política europea propia. Per començar ja troben malament que el títol V porti “como primer epígrafe ‘De las relaciones de la Generalitat con el Estado”. El cronista no entén que no vulguin que Catalunya tingui relació amb l’Estat, potser en el fons també són independentistes i no ho sabem apreciar. Però quan realment l’anàlisi és brillant és quan parlen de la “parte” i el “todo” referint-se a la comissió Estat-Generalitat que establiria l’article 183 del projecte estatutari. Com que “su presidencia es ejercida de forma alternativa por las dos partes (...) la parte, es decir, la Generalidad, puede llegar a presidir el todo, es decir a situarse por encima del Estado”. No deixa de ser sorprenent que l’Estat espanyol es pugui governar des d’una comissió bilateral com la que ja existeix ara mateix per negociar traspassos, però ves a saber... Però queda molt clar què és la “parte” i què és el “todo”. Quan a primer de bàsica expliquen allò dels conjunts resulta que una “parte” està dins del “todo”, però que la “parte” també és “todo”, perquè si li treus la “parte” al “todo”, ja no és el mateix “todo”. Però a Espanya la cosa és diferent. Resulta que pels espanyols (sobretot els que fan anàlisis de dret constitucional per la Brunete mediàtica) el “todo” són ells i la “parte” nosaltres, per tant nosaltres com a “parte” no estem dintre del “todo”, sinó per sota. Resulta que quan es tracta de gestionar el “todo” no hi som, que ja ho fan ells. I si parlem d’establir una relació entre les parts nosaltres som una d’elles, i ells, molt significativament, són el “todo” i no la resta de les parts. Un “todo”, és clar, que no ens inclou realment, excepte per passar per caixa.