En la recta final de l'estatut, marcada per les negociacions complexes entre les
formacions polítiques i la discussió sobre un eix fonamental encara
encetat de dalt a baix, el model de finançament, la societat civil continua
empenyent perquè l'estatut que hagi de sortir del Parlament sigui prou
potent. Una de les moltes iniciatives civils que s'han
En la recta final de l'estatut, marcada per les negociacions complexes entre les
formacions polítiques i la discussió sobre un eix fonamental encara
encetat de dalt a baix, el model de finançament, la societat civil continua
empenyent perquè l'estatut que hagi de sortir del Parlament sigui prou
potent. Una de les moltes iniciatives civils que s'han creat al voltant d'aquest
moment històric per al país, s'ha posat en marxa el Col·lectiu
per l'Estatut que ens cal, que pretén integrar totes aquelles persones
físiques i jurídiques que reclamen un estatut prou bo per al país,
amb aspectes irrenunciables pel que fa al redactar del nou text que ha d'aprovar
el Parlament de Catalunya.
Segons els organitzadors del Col·lectiu,
aquest està integrat per ciutadans de totes les tendències, però
que coincideixen en la voluntat de garantir un futur de prosperitat i de reforçament
de la identitat de Catalunya. El Col·lectiu planteja quatre condicions
estrictament necessàries que els partits polítics haurien de respectar.
Per una banda, fer referència als drets històrics de Catalunya perduts
el 1714 amb el Decret de Nova Planta, i a la seva condició de nació,
i garantir que la normativa lingüística i la seva regulació
sigui competència exclusiva de la Generalitat, i es fonamenti en el concepte
de llengua pròpia i en l'establiment del dret i el deure de saber la llengua
catalana. D'altra banda, i en referència al finançament, que sigui
la Generalitat de Catalunya la que recapti tots els impostos i retorni al Govern
Central els diners segons la quantitat de les inversions i serveis prestats pel
propi Govern Central a Catalunya, i aporti també un cànon addicional
de solidaritat, i que en cap cas l'aportació neta de Catalunya no sobrepassi
el 4% del seu PIB, alhora que es garanteixi l'àmbit d'actuació de
la Generalitat, de forma que el marc competencial definit per l'Estatut no pugui
ésser retallat a posteriori per la legislació de l'Estat. Aquesta
plataforma prepara una carta oberta per als diputats del Parlament amb aquestes
peticions, a la qual els ciutadans i ciutadanes s'hi poden adherir a través
del seu web.