Miquel Almirall · En Francesc Puigpelat va publicar el 4 de febrer de 2009 un article titulat "Montilla i els 55.000 funcionaris" al web d' e-noticies, en el qual criticava l'increment exorbitant del pressupost de la Generalitat dedicat a pagar nòmines.

1.L'increment del pressupost

Començava l'article pregant "al lector que m'acompanyi en uns càlculs molt senzills". De tan senzills que són, l'articulista s'equivoca (o pot ser no) quan presenta els números:

El total dels sous que perceben els empleats de la Generalitat ha passat de 6.670 milions el 2006 als 9.474 milions previstos en els Pressupostos del 2009. s a dir, les despeses de per aquest concepte han crescut 2.804 milions d'euros. Prenguem bona nota de la xifra, sisplau: 2.804 milions d'euros.



L'articulista no té en compte que cal aplicar l'IPC al pressupost de 2006 respecte del 2009. Així, si tenim en compte que dels pressupostos del 2006 als del 2009, cal afegir tres IPCs i que calculem un IPC del 2% (ben segurament superior), obtenim que els 6.670 milions del 2006 es converteixen en 7.078 milions del 2009. Per tant, el pressupost no ha crescut en 2.804 milions sinó en 2.396, és a dir, 408 menys del que calcula Puigpelat.

2. Els treballadors de la Generalitat

En Puigpelat comet un error de principiant o pretén manipular clarament quan fa referència a les persones que treballen per a la Generalitat. Així, els anomena "funcionaris" en el titular, "empleats de la Generalitat", "funcionaris i personal contractat de la Generalitat", "personal" (dues vegades) i "contractes de funcionaris" (quan es refereix al nombre de persones que treballen de més el 2009 que el 2006).

Com es pot veure, el garbuix lèxic és prou palès. s interessant de veure que en el titular fa servir la paraula "funcionaris", amb un número al davant. La utilització d'aquest mot no és casual atesa la fama que tenen (tenim) els funcionaris. En el text, Puigpelat barreja i confon la gent que treballa per a la Generalitat. No és el mateix ser-ne funcionari que empleat. I tampoc és el mateix que augmenti el nombre de funcionaris que el nombre d'empleats públics. Però, més enllà d'aquestes dades, que desconec, cal tenir en compte la intenció discursiva de l'articulista.

3. L'increment del nombre de treballadors de la Generalitat

En el primer punt, Puigpelat assenyala que:

1.- Entre el 2006 i el 2009, el nombre de funcionaris i personal contractat de la Generalitat ha passat de 165.000 a 219.400 persones. L'augment ha estat d'uns 55.000 funcionaris, cosa que representa una pujada enorme, d'un 33%, per un període tan curt. Són dades del diari El País que, en això, concorda bastant amb CiU.

Efectivament, les dades d'El País i CiU coincideixen en el nombre del 2.009 (219.400). Però difereixen en les del 2006: mentre que El País calcula 165.000 persones, CiU en calcula 170.409, és a dir, 5.409 més. s obvi que Puigpelat agafa la xifra més baixa perquè li convé, no pas per la credibilitat de les fonts.

El segon punt és particularment explicatiu de la intenció de Puigpelat en escriure l'article que comentem:

2.- No està gens clar per què s'han contractat aquestes 55.000 persones. El mateix Montilla protesta perquè l'Estat no ha traspassat cap competència. Què fan, doncs? De què serveixen, a part d'assegurar (en un exercici de neocaciquisme digne de Manuel Chaves) el seu vot als amos del Tripartit?

L'articulista no sap la causa de l'increment de la contractació de persones que treballen per a la Generalitat. Si hagués mirat el web de CDC (www.convergencia.org/media/17976.ppt), hi hauria trobat un document titulat "L'increment de l'administració de la Generalitat 2003-2009 i la mala gestió de la despesa en època de crisi econòmica". En aquest document es pot veure un quadre que recull l'evolució del personal de la Generalitat:

   200620082009Administració de la Generalitat147.765178.948179.119Sector públic empresarial22.64430.59740.281TOTAL170.409209.545219.400  Com es pot veure, el nombre de persones que treballen per a l'administració de la Generalitat ha augmentat en 31.354 en tres anys. Puigpelat afirma demagògicament que no està clar el motiu d'aquest augment i ho atribueix a una compra del vot tot fent referència a l'Andalusia de Chaves.

El document de CiU, però, explica molt bé la causa d'una part d'aquest augment de personal. En un quadre titulat "3M: mestres, metges i mossos", trobem que el 2006 hi havia 108.778 persones que treballaven a les 3M, mentre que el 2009 hi treballen 132.861, és a dir, hi ha hagut un increment de 24.083 treballadors. s a dir, hem trobat una explicació per a gairebé la meitat  dels 55.000 "funcionaris" que Puigpelat no sap què fan. Per tant, en queden 31.000 per aclarir. El meu desconeixement de l'Administració i empreses relacionades no em permet aclarir res més. De tota manera, és evident que un percentatge d'aquests 31.000 llocs de treball nous es pot explicar a partir de necessitats justificades i raonables. Per exemple, empleats traspassats o creació de nous organismes o empreses que no formen part de la Generalitat in strictu senso.

Val a dir que no dubto pas que hi ha hagut un cert nombre de persones que des del 2006 treballen a la Generalitat i que hi han entrat per afinitat ideològica amb els partits o per ser-ne militants o simpatitzants. Però no es pot generalitzar de la manera com fa Puigpelat ni fer-ho tan barroerament. La crítica de Puigpelat afecta un nombre de persones que s'ha de poder demostrar que impliqui l'existència de clientalisme.

4. Conclusió

El millor és el final de l'article, on Puigpelat afirma que "Espero que el lector hagi seguit amb fruïció aquests càlculs. Jo m'he divertit força fent-los". Com que ell ha jugat amb els números com ha volgut i ha arribat alegrement a la conclusió que li convenia ("I pensar que, després, des de Catalunya, alguns senyors del Tripartit tinguin la barra de criticar Extremadura perquè s'ho gasta tot el contractar funcionaris!"), vol que totes les persones contràries al tripartit des de l'opció ideològica de l'articulista hagin gaudit tant com ell. Tanmateix, a partir de dades interessades i esbiaixades no es pot criticar un govern. Com tampoc no es pot defensar-lo.