El conflicte pel xec britànic i la Política Agrària Comú (PAC) que afecta aquests dies les relacions entre França i el Regne Unit podria acabar esquitxant indirectament l?Estat espanyol. El no francès a la Constitució ha destapat la caixa dels trons i ha debilitat profundament la posició de Jacques Chirac en el si de la Unió Europea. Aquest fet, ha estat aprofitat hàbilment pel premier brit El conflicte pel xec britànic i la Política Agrària Comú (PAC) que afecta aquests dies les relacions entre França i el Regne Unit podria acabar esquitxant indirectament l?Estat espanyol. El no francès a la Constitució ha destapat la caixa dels trons i ha debilitat profundament la posició de Jacques Chirac en el si de la Unió Europea. Aquest fet, ha estat aprofitat hàbilment pel premier britànic, Tony Blair, per excloure de qualsevol futura negociació la supressió del xec britànic, els diners que cada any la UE torna als britànics perquè pràcticament no es beneficien de la PAC. Per la seva banda, Chirac es resisteix a rebaixar les subvencions que rep França de la PAC, ja que això li suposaria una pèrdua de popularitat que posaria una mica més contra les cordes. Les negociacions entre els dos països s?han estancat i això provoca que aflorin les velles ferides que semblaven curades. El fantasma de la guerra a l?Iraq i el suport de Blair a Bush segueixen estan presents en la memòria dels francesos. El que està clar però és que els mandataris dels dos països encara tenen guardats asos a la màniga. Un d?ells podrien ser els fons de cohesió espanyols. De Blair, que manté una relació més aviat freda amb Rodríguez Zapatero, els espanyols en poden esperar ven poc. Chirac, en canvi, és tota una incògnita. Recolzat per ZP des que aquest últim ocupa La Moncloa, el president francès teòricament es va comprometre a mantenir els fons de la PAC per a l?Estat, però si es troba encerclat no hi ha dubte que no sacrificarà ni un cèntim d?euro per Espanya. Aquest problema, però, afectarà més aviat poc l?agricultura i la ramaderia catalanes ja que els fons europeus van destinats majoritàriament als grans productors de la Meseta i Andalusia.