Avui, el presumptament director retirat de La Razón, Luismi Anson, ens situa la política de Zapatero com l’avantsala del conflicte civil. Al seu article ¿A esas andadas quiere volver Zapatero?, li retreu al president del seu govern que estigui collocant Espanya en una situació anàloga a la del 1936. Per al presumpte exdirector, la Guerra del 36-39 Avui, el presumptament director retirat de La Razón, Luismi Anson, ens situa la política de Zapatero com l’avantsala del conflicte civil. Al seu article ¿A esas andadas quiere volver Zapatero?, li retreu al president del seu govern que estigui collocant Espanya en una situació anàloga a la del 1936. Per al presumpte exdirector, la Guerra del 36-39 va ser un enfrontament entre el feixisme i el comunisme, que es corre el risc de repetir. Tenint en compte que aquell conflicte resulta ser una mica més complex, aquesta manipulació de la història -una exclusiva dels nacionalistes- li serveix per dir que “el presidente por accidente parece empeñado en ganar el solito la guerra civil”, ja que posa en perill la “construcción delicada y certera de la Transición. Treinta años de paz, de libertad, de democracia pluralista...”. Només li falta atribuir a la transició la grossa de Nadal. El risc de desestabilització per al senyor Anson és, evidentment, remoure les coses d’on les va deixar el soroll de sabres i el risc d’involució a l’Espanya postfranquista i, no ho oblidem, de finals de la Guerra Freda. Així que per al senyor Anson no cal “destapar la redoma de los demonios familiares (...) con la colaboración del francófono Maragall, y del panfletista Carod Rovira, el amigo de Josu Ternera”, cosa que comporta “la insensatez de un estatuto anticonstitucional que ha provocado un clamor nacional de rechazo”. El “clamor nacional” deu ser el de la “España nacional”, suposo, i els “demonios familiares” cosins seus. La traducció de tot plegat és senzilla: si voleu tornar a negociar lo del 78-79 us tornarem a amenaçar com llavors.