Barcelona · Una gran part de la progressia que avui governa el país es va forjar intel?lectualment en el freudomarxisme de Marcuse, Horkheimer, etc. Una de les tesis que defensaven aquest autors és que la raó instrumental, aquella que només valora els mitjans sense fins, s?havia apoderat del món capitalista i tecnocràtic que ens domina. El preu és la deshumanització. Aquesta introducció ve a tomb en el tema Una gran part de la progressia que avui governa el país es va forjar intel?lectualment en el freudomarxisme de Marcuse, Horkheimer, etc. Una de les tesis que defensaven aquest autors és que la raó instrumental, aquella que només valora els mitjans sense fins, s?havia apoderat del món capitalista i tecnocràtic que ens domina. El preu és la deshumanització. Aquesta introducció ve a tomb en el tema de l? Estatut ja que en bona part la seva discussió s?ha convertit en una discussió instrumental en la qual les finalitats han desaparegut. L? Estatut no és desitjat només perquè sigui un instrument útil per millorar les condicions de vida dels catalans. La seva finalitat, també, és per recuperar part de la dignitat nacional. Els catalans, com a comunitat nacional, dins de l?estat espanyol necessitem un reconeixement i una capacitat legislativa ?camí de sobirania- vital per a la supervivència com a nació. Aquesta finalitat no és prescindible en l?elaboració del nou Estatut. Si fos així, estaríem fent una eina jurídica buida de contingut, buida d?esperit. La nostra nació està veient com se li afebleix la seva ànima a voltes de millores instrumentals. I això és molt greu. No només és cert que l?estat de les autonomies existeix perquè hi ha unes comunitats nacionals com són la basca i la catalana , principalment, i menor grau la gallega, sinó que la nostra pàtria urgeix d?un reconeixement jurídic de la personalitat nacional. No es tracta només d? una competència més o menys, ni de no sé quants milers o milions d?euros més, sinó, també i principalment, d?aquest aliment jurídic ?l?Estatut- que necessita la nostra pàtria. s molt senzill, volem un nou estatut per què som una nació negada. Trobarem molts problemes externs per a veure satisfeta aquesta finalitat, però no n?hauríem de trobar tants de problemes interns. Si entre nosaltres no tenim clars els objectius és que l? ànima del nostre país està malalta. I això és molt greu. L?estratègia política l?han de dibuixar els partits polítics i els seus responsables però aquesta estratègia no ens ha de fer conformar encara que sigui amb una pàtria socialment avançada i políticament realista. Desitgem una pàtria socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i espiritualment culta. I l? estratègia s?ha d?adequar a aquest desig i finalitat i no conformar amb els mitjans que ens ha tocat viure. Hem de rearmar moralment el catalanisme. Certament que un objectiu és estendre el catalanisme tan com es pugui, però de tan estendre?l no acabem per afeblir-lo que ja no el reconeguem. Les estratègies dels partits i les seves dependències electorals no poden sacrificar la finalitat. Els partits polítics poden calcular instrumentalment els seus rèdits però no sacrificar els seus objectius o finalitats. No li ha de fer por al catalanisme tenir enfrontaments per què els tindrà. No es tracta de buscar enfrontaments gratuïts però tampoc d?obviar-los quan li són consubstancials amb l?espanyolisme. Crec que la societat civil catalanista té l?imperatiu de recordar aquestes coses a l?instrumentalisme polític que si deixem que acabi convertint-se en dominant acabarà per desnaturalitzar la nació catalana. Volem l? Estatut per què som una nació i no només per què volem ser una zona descentralitzada més bé o més malament administrada. Si fos així, l? instrument s?hauria d?avaluar d?altra manera. Espero i desitjo que a la nostra pàtria li quedi suficient esperit per erigir-se amb força, no sigui que la raó instrumental acabi per ofegar-la.