Barcelona · L?altre dia em va caure a les mans un article publicat per Marià Manent a Cuadernos Hispanoamericanos, en el qual el poeta evoca la seva participació al Primer Congrés de Poesia Espanyola, que va tenir lloc a Segovia el 1952. Aquell congrés va acollir, per primera vegada des de la guerra, un encontre d?intel.lectuals catalans i castellans. Carles Riba, que encapçalà la delegació catalana, hi va pr L?altre dia em va caure a les mans un article publicat per Marià Manent a Cuadernos Hispanoamericanos, en el qual el poeta evoca la seva participació al Primer Congrés de Poesia Espanyola, que va tenir lloc a Segovia el 1952. Aquell congrés va acollir, per primera vegada des de la guerra, un encontre d?intel.lectuals catalans i castellans. Carles Riba, que encapçalà la delegació catalana, hi va presentar una ponència on es parlava del diàleg entre Maragall i Unamuno, de la convivència de les cultures, etc.. Manent explica que, durant una pausa en els treballs del congrés, va sortir a donar un volt pels carrers de Segòvia. Era a començaments d?estiu, feia un dia plàcid, però de sobte ?escriu Manent- ?en una de aquellas calles, casi solitarias, de Segovia, unas grandes letras negras, toscas, hirientes como un grito, surgieron en el muro de un patio. Conminaban a no adquirir cosas venidas de Cataluña, artículos manipulados por catalanes. Aquel consejo había sido trazado en alguno de los años inmediatamente anteriores a la terrible tormenta. Era un vestigio claro de aquel clima turbulento, eléctrico, donde se fraguó la guerra civil?. La situació d?avui no té res a veure amb la dels anys previs a la guerra civil, però és significatiu que, 70 anys després, hi hagi qui continuï atiant el foc, i incitant els castellans a no comprar productes catalans. Que això, a més, es lideri des d?una emissora episcopal, és inacceptable.