Es calcula que durant la Guerra de 1936-39, la població no catalana refugiada a Catalunya era d’unes 820.000 persones. Hi hagué uns 60.000 refugiats bascos, que vingueren en tres grans tongades: amb la caiguda d’Irun i Donòstia (setembre 1936), amb la derrota republicana a Bilbao, Cantàbria i Astúries (estiu de 1937) i, finalment, com a resultat de le Es calcula que durant la Guerra de 1936-39, la població no catalana refugiada a Catalunya era d’unes 820.000 persones. Hi hagué uns 60.000 refugiats bascos, que vingueren en tres grans tongades: amb la caiguda d’Irun i Donòstia (setembre 1936), amb la derrota republicana a Bilbao, Cantàbria i Astúries (estiu de 1937) i, finalment, com a resultat de les polítiques de refoulement imposades als refugiats a França. Per atendre els refugiats bascos, Ricard Altaba Planuc dirigí el Secretariat basc, constituït des de primera hora per refugiats d’Irun i per catalans solidaris del Centre Català del Districte IV de Barcelona, vinculats a ERC. Coordinà l’assistència als bascos habilitant menjadors i dormitoris. Al novembre de 1936, impulsà la Delegació General d’Euskadi a Catalunya, que pretenia, literalment, “proporcionar al Govern basc una representació adequada que desenvolupi la seva política, assisteixi als bascos residents a Catalunya, protegint llurs interessos i que serveixi de nexe i d’unió i apropament entre Catalunya i Euskadi”. La Delegació enquadrà militarment els bascos residents a Catalunya, feia passaports i cartes de ciutadania basca, assignava ajuts econòmics i auxiliava els qui acabaven d’arribar. L’organització de l’Aberri Eguna de 1937 a Barcelona fou el preludi del trasllat del govern basc a la capital catalana, a l’octubre del mateix any. Més tard, el 5 de maig de 1938, Altaba fou nomenat Comissari d’Assistència als Refugiats de Guerra, càrrec que ostentà fins a l’acabament de la guerra. Per saber-ne més: ARRIEN, G.; GOIOGANA, I.: El primer exili dels bascos. Catalunya 1936-1939.- Fundació Ramon Trias Fargas –Fundació Sabino Arana.- Barcelona, 2001.
