El gran líder ideològic de la dreta cavernària i sergent xusquero de la Brunete mediàtica (per arribar a oficial s’ha de ser de casa bona), Federico Jiménez Losantos, titula avui A cara de perro, el seu sermó diari habitual. Molt propi. El columnista que millor es belluga en la fe que ell mateix escampa, argumenta avui que al debat del Senat El gran líder ideològic de la dreta cavernària i sergent xusquero de la Brunete mediàtica (per arribar a oficial s’ha de ser de casa bona), Federico Jiménez Losantos, titula avui A cara de perro, el seu sermó diari habitual. Molt propi. El columnista que millor es belluga en la fe que ell mateix escampa, argumenta avui que al debat del Senat es va produir un enfrontament total entre govern i comunitats, i que si la gent no se n’ha assabentat és per “apagón informativo” decretat pel “PRISOE”. Tècnicament d’això se’n diu mentir, ja que si un rifirrafe parlamentari amb l’Aguirre i sentir l’eslògan “Cantabria me pone” té categoria de crisi, als debats del Congrés hi haurien d’enviar la Guàrdia d’Assalt. Però és clar, es tracta d’inflar el globus i veure conspiracions a cada cantonada: “lo que el gobierno diga en público no tiene valor si luego no lo refrendan sus socios nacionalistas catalanes en la clandestinidad de La Moncloa”. És normal veure conspiracions judeocatalòniques a cada cantonada? No cal patir, només una ment en la plenitud de les facultats psíquiques pot escriure paràgrafs com aquest: “El ‘nadie es más que nadie’ no sólo refleja la dignidad que hasta en los más humildes españoles alienta desde hace siglos como producto del catolicismo popular la ‘democracia frailuna’ de don Marcelino y las democracias municipales de la Reconquista”. Cosa per la qual és normal que la ‘ment meravellosa’ de don Federico, com perifèric malferit i aspirant a hidalgo castellà que és, vegi visions, senti veus i es relacioni amb inquisidors. Un dia d’aquests potser proclama que la verge (la d’Almudena és clar) se li ha aparegut, cridant a la croada contra el Barça, els nacionalistes de La Caixa i els separatistes del PSC. El problema serà (o és) que els llestos que l’escolten i/o llegeixen, elevaran la proclama a dogma de fe avalat per la Cúria.
