En un article publicat a La Razón, César Lumbreras agraeix al seu ja exdirector, Luis Maria Anson, el fet d’haver protegit sempre per allà on ha passat la “libertad de expresión”. Diu que el senyor Anson sempre ha defensat la llibertat dels seus articulistes per damunt d’altres consideracions. Home, és fàcil la fórmula Anson: En un article publicat a La Razón, César Lumbreras agraeix al seu ja exdirector, Luis Maria Anson, el fet d’haver protegit sempre per allà on ha passat la “libertad de expresión”. Diu que el senyor Anson sempre ha defensat la llibertat dels seus articulistes per damunt d’altres consideracions. Home, és fàcil la fórmula Anson: tries tot d’energúmens que pensen com tu i així després els dones tota la llibertat del món. Per exemple, els articulistes de La Razón, a banda del Lumbreras, són: Iñaki Ezkerra, Carmen Gurruchaga, Tomás Cuesta, Alfonso Ussía, etc. La fórmula Anson és d’opinió tan lliure com la que hi pugui haver en una reunió d’excombatents de la Falange auténtica. El que no és del Foro Ermua, colobra a la COPE, etc. Però per fixar-nos en com el “maestro de periodistas” ha format els seus deixebles només cal llegir qualsevol peça. Avui una de la secció “Punto de mira” (no li busqueu connotacions, malpensats), titulada “El Senado de Babel” , ens deixa clar el concepte “libertad de expresión” amb motiu de la dia multicultural del Senat. Per exemple, només d’entrada resulta que l’exercici d’alguns insensats de parlar en “lengua vernácula” és qualificat de “propio de una película del maestro Berlanga”, per lo “surrealista” del assumpte. I és que els insensats Bonet i Loroño, senadors d’ERC i del PNB “se les ocurrió despachar sus discursos íntegramente en catalán y euskera (...) sus señorías disfrutaron atentamente de las palabras de Bonet y Loroño como lo hubieran hecho con un diputado uzbeko o somalí. Un ejercicio más del parlamentarismo del absurdo”. O sigui que als uzbeks ens donen un dia l’any per poder parlar estrany al fantàstic Senat i casualment la simultània s’espatlla. I a sobre alguns segueixen parlant en idiomes inintelligibles, és a dir, una insensatesa, perquè al Senat de “todos”, ningú t’entén.
