En el “no projecte” cultural dels vint-i-tres anys de govern de CiU, es va optar per no seguir les directrius del primer conseller de Cultura del Govern de CiU, Max Cahner, que tenia un ben estructurat i planificat projecte de reconstrucció nacional en el camp de la llengua i la cultura. Es passà a una política de subvenció i del “gota a gota” a En el “no projecte” cultural dels vint-i-tres anys de govern de CiU, es va optar per no seguir les directrius del primer conseller de Cultura del Govern de CiU, Max Cahner, que tenia un ben estructurat i planificat projecte de reconstrucció nacional en el camp de la llengua i la cultura. Es passà a una política de subvenció i del “gota a gota” a la cultura perquè no morís, amb uns pressupostos del departament de Cultura molt limitats. I a més, no es va apostar per crear i reforçar les grans institucions culturals del país, com és el cas de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual se li destinava un pressupost absolutament insuficient en comparació amb d’altres llengües que tenen al darrere un estat o, com és el cas del Quebec, un sistema federal que atorga plens drets lingüístics. Ara, l’IEC, i després d’una laboriosa negociació, ha aconseguit que el conseller primer, Josep Bargalló atorgui una dotació respectable per cobrir els propers quatre anys de la institució, 26, 7 milions d’euros. L’acord suposa una garantia de continuïtat, un 50% es destinarà a assegurar la visualització de l’acadèmia en tots els terrenys, un 30% anirà destinat a les tasques d’acadèmia normativa de la llengua catalana, i el 20% restant serà per donar més projecció social a l’entitat. A més, hi haurà aportacions addicionals, i tot es farà a través d’un contracte programa, que era un dels objectius del nou equip de govern de l’IEC. De la mà doncs, del govern tripartit, de la tossuderia d’ERC i Josep Bargalló, l’IEC tindrà la dignitat necessària per representar una llengua com la catalana. Últimament també s’ha obert una delegació territorial a Alacant i a Lleida, i ja en té a Castelló i a Perpinyà.