Barcelona ·

Segur que molts de vostès recorden aquella frase lapidària de Pla que deia que res s’assemblava més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Doncs estic segur que el Mestre haurà esbossat un somriure si va seguir la sessió de les Corts espanyoles que va admetre a t

Segur que molts de vostès recorden aquella frase lapidària de Pla que deia que res s’assemblava més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres. Doncs estic segur que el Mestre haurà esbossat un somriure si va seguir la sessió de les Corts espanyoles que va admetre a tràmit la proposta d’Estatut elaborada i aprovada pel Parlament de Catalunya.
 

I és que malgrat les grans dosis de massatge i ensabonada que va incloure el president Zapatero en el seu discurs, i malgrat que el rol de dolentíssim de la pel·lícula s’ha adjudicat en exclusiva a Rajoy, el cert és que el president espanyol va fer tres dianes fenomenals a la mateixa línia de flotació del nou text: buscarà un subterfugi per tal que això de nació és quedi només per a Espanya, caldrà canviar i adequar el sistema de finançament per garantir les competències pròpies i exclusives de l’Estat i va reblar la intervenció tot recordant la necessària ordenació jeràrquica dels poders polítics i judicials de l’Estat (que és el mateix que recordar la submissió dels poders autonòmics als estatals).
 

No tindrà titulars ni acudits ni serà rebut amb escarafalls, però el fons del discurs de Zapatero no difereix gaire del de Rajoy: el text no val. Saben que la llibertat de Catalunya passa per matar la gallina dels ous d’or d’Espanya i, a sobre, s’hi juguen la Moncloa. Arguments pesants contra l’esquifida majoria del 90% del Parlament de Catalunya.