Barcelona · El projecte d?Estatut ha estat rebut pel nacionalisme espanyol amb molta més excitació que el Pla Ibarretxe. La impecabilitat democràtica del procediment, la rotunditat de la votació parlamentària, la claredat de l?afirmació nacional i lingüística, la proposta d?un model de finançament just, el rigor jurídic basat en una lectura oberta de la constitució espanyola ?perfectament possible si hi ha vo El projecte d?Estatut ha estat rebut pel nacionalisme espanyol amb molta més excitació que el Pla Ibarretxe. La impecabilitat democràtica del procediment, la rotunditat de la votació parlamentària, la claredat de l?afirmació nacional i lingüística, la proposta d?un model de finançament just, el rigor jurídic basat en una lectura oberta de la constitució espanyola ?perfectament possible si hi ha voluntat política? són les característiques del projecte que més desesperen els nostres adversaris. La magnitud del tren que finalment ha circulat per l?anomenada ?via catalana? ha deixat astorats tots aquells dirigents polítics, alts funcionaris i alts comunicadors que de Madrid estant exerceixen de guardians i alhora beneficiaris de les essències i les arques d?Espanya. Les reaccions han estat formidables. Del flanc més abrupte del nacionalisme espanyol, en surten esgarips mediàtics i brogit de sabres, que creen un clima d?alarma social que el PP utilitza per acorralar el govern de Zapatero. Del flanc més amable, ja s?ha penjat al text la llufa de la incostitucionalitat i s?han desenfundat les tisores, que avui són unes armes molt més temibles que no pas el sabres. Aquesta doble ofensiva sols podrà ser contrarestada amb la defensa unitària de l?Estatut, l?habilitat negociadora dels partits nacionals i, sobretot, la pressió social. Ja cal que ens afanyem a fomentar-la. Durant el procés de discussió i elaboració de l?Estatut hi ha hagut molts creadors d?opinió que, de bona o mala fe, s?han dedicat a tirar pedres a la teulada nacional. Els uns presentant l?Estatut com l?emblema d?una fal.lera identitària desconnectada dels interessos reals de la gent. Els altres desqualificant el projecte, titllat despectivament d?Estatutet, i augurant tota mena de derrotes i traïcions. Fins a la conversió final, amb la catarsi col.lectiva del 30 de setembre, quanta amargor, quanta tinta malaguanyada! Sisplau: prou d?autoodi, prou de fer el ploramiques tots plegats, prou de fer el joc al l?adversari. Ara toca alçar la nació contra les tisores que la volen retallar.