El temps apreta i els compromisos adquirits davant la ciutadania són molts. Tots i tenim molt a perdre i poc a guanyar. El temor a trencar el consens dels uns i la por de rebaixar explícitament el llistó dels altres fan que el pessimisme s?hagi apoderat dels líders catalans abans d?afrontar la trobada al Parlament que teòricament hauria de donar l?impuls definitiu a l?Estatut i el finançament. L?a El temps apreta i els compromisos adquirits davant la ciutadania són molts. Tots i tenim molt a perdre i poc a guanyar. El temor a trencar el consens dels uns i la por de rebaixar explícitament el llistó dels altres fan que el pessimisme s?hagi apoderat dels líders catalans abans d?afrontar la trobada al Parlament que teòricament hauria de donar l?impuls definitiu a l?Estatut i el finançament. L?alegria inicial dels ponents, ha donat pas als temors de retallada dels líders. La ponència ha seguit el seu ritme fins al final, però el cert és que els que acabaran decidint el nivell de sobirania de l?Estatut seran els líders. Després d?una setmana molt moguda, no sembla que sigui el moment més adequat perquè si hi ha acord, aquest sigui tan satisfactori pels catalans com van prometre tots els partits en la campanya electoral. Cal anar amb peus de plom perquè a aquestes alçades no s?entendria que CiU i, principalment ERC, rebaixessin els seus plantejaments per les necessitats del PSC davant del PSOE.