Per la normalització de l’Estat plurinacional i la modificació de l’entelèquia de l’Estat de les autonomies, hi haurà enemics esperats, com el nacionalisme espanyol, els aparells de l’Estat i el d’unes autonomies que es van inventar en el seu moment i que ara ja són realitats polítiques i burocràtiques. Però els Per la normalització de l’Estat plurinacional i la modificació de l’entelèquia de l’Estat de les autonomies, hi haurà enemics esperats, com el nacionalisme espanyol, els aparells de l’Estat i el d’unes autonomies que es van inventar en el seu moment i que ara ja són realitats polítiques i burocràtiques. Però els principals enemics de la transformació de l’Estat i que Catalunya i Euskadi puguin retrobar-se en un estat plural seran en gran mesura els conversos d’aquestes dues nacions que, per oportunisme o cansament, s’abraçaren a la metròpoli. Aquest cap de setmana hi ha hagut dos exemples emblemàtics. Josep Piqué, oblidant la seva militància al PSUC i els seus lligams amb el “sector dels negocis” de CiU, ara s’està convertint en la punta de llança de l’Estatut, quan probablement ni ell mateix es creu aquesta lluita tan acarnissada. I la seva última bajanada ha consistit a atacar el secretari d’Organització del PSC, José Zaragoza, acusant-lo de “feixista”. Aquest és el preu que paga un Josep Piqué convers i mercenari al PP per seguir mantenint les seves parcelles de poder. El problema és que ningú no es creu que ell mateix es cregui els seus arguments. Un altre cas emblemàtic és el de Jon Juaristi, que de militant d’ETA ha fet una conversió al més furibund antibasquisme, passant per ser un càrrec públic en el govern de José Maria Aznar, i culminant ara la seva carrera prenent la paraula en un acte contra l’Estatut a Madrid, llegint un manifest titulat Por la unidad de España: por la igualdad y la solidaridad de todos los españoles. Aquest manifest és un atac frontal contra el Pla Ibarretxe i l’Estatut català, fet des del més profund de la caverna espanyola. En un moment de persones pont, de diàleg i de convivència per construir, si encara és possible, un estat plurinacional i el seu acoblament a Europa, caldrà que aparegui ràpidament una nova generació de dirigents polítics que no aportin l’amargor, el transformisme i les essències d’una lluita difícil de la transició democràtica que va produir una bona generació de polítics, però també de personatges com Piqué i Juaristi.
