Si alguna cosa es pot deduir de tot el debat entorn de la reforma de l’Estatut català és que a la “Villa y Corte” s’estén l’opinió que cal acabar amb aquesta disbauxa dels “minoritarios”. Perquè, que és això que s’hagi d’escoltar tothom? És l’argument “pedrojotero” del 14 Si alguna cosa es pot deduir de tot el debat entorn de la reforma de l’Estatut català és que a la “Villa y Corte” s’estén l’opinió que cal acabar amb aquesta disbauxa dels “minoritarios”. Perquè, que és això que s’hagi d’escoltar tothom? És l’argument “pedrojotero” del 14 contra 1 que ja ha trobat el seu espai a la capital del regne. Així a l’ABC d’avui publiquen dos acudits en línia amb aquesta idea força. El de Mingote mostra un Zapatero amb una bandera en blanc “per colorejar”, ja que es la bandera de la “nación de naciones”, indicant que ha de quedar “atractiva, original, renovadora, progresista y patriótica sin exagerar”. És evident que això de la “nación de naciones” canviarà radicalment la naturalesa de l’Espanya actual i caldrà una nova ensenya multinacional, i s’enviarà la “bandera nacional” a fer punyetes. No recorda el castís ninotaire que la bandera d’Espanya és fruit d’un concurs d’idees convocat per Carles III el 1785 per dotar la marina reial d’una insígnia visible a grans distàncies (cosa que devien agrair corsaris i pirates) i que després s’anà imposant als diferents estaments militars de la corona. Fins a les guerres carlistes, quan Isabel II va imposar el 1843 la “rojigualda”, enfront les ensenyes carlistes, blanques amb aspes de borgonya. Si al senyor Mingote li sap greu que desaparegui la bandera uniformitzadora, que pensi que sempre els queda tornar a convocar un concurs d’idees. Així podrien elevar la vedella del Osborne de categoria i fer que la pengin a la ONU, quedaria molt propi.
