Finalment les tesis més realistes s?imposaran a les dels que van augurar que la llengua catalana finalment seria considerada llengua oficial. Potser n?acabarà tenint el nom, però el maltès, l?eslovè o el lituà (molt menys parlades que el català) seguiran tenint un rang superior perquè tenen un Estat al darrera. Segons ha avançat l?AVUI, com a molt la UE es planteja l?ús del català per adreçar-se a Finalment les tesis més realistes s?imposaran a les dels que van augurar que la llengua catalana finalment seria considerada llengua oficial. Potser n?acabarà tenint el nom, però el maltès, l?eslovè o el lituà (molt menys parlades que el català) seguiran tenint un rang superior perquè tenen un Estat al darrera. Segons ha avançat l?AVUI, com a molt la UE es planteja l?ús del català per adreçar-se a la Comissió europea i al Consell d?Europa. La proposta comunitària retalla fins i tot la que finalment va presentar el govern del PSOE que demanava que el català fos inclòs en el reglament 1/1958 que establiria el català com a llengua pràcticament oficial.
Un cop més l?europeisme que sempre ha mostrat la societat catalana rep un revés de les institucions europees, creades per i per a els Estats, sense cap tipus de sensibilitat cap a les nacions i pobles d?Europa que no tenen Estat propi. Fins i tot les despeses de les traduccions que es facin acabarien recaient a l?Estat espanyol i no en la UE com el cas del gaèlic. Què passarà si el PP torna a La Moncloa?
