Entre els informadors, els diputats i els convidats que feien passadissos al Congrés espanyol hi havia, en els sectors al marge del PP, una gran satisfacció per com havia anat el debat i el nivell de les intervencions com les del portaveu parlamentari del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, sobre el que tothom va coincidir a qualificar com la millor del PSOE, i que va salvar alguns Entre els informadors, els diputats i els convidats que feien passadissos al Congrés espanyol hi havia, en els sectors al marge del PP, una gran satisfacció per com havia anat el debat i el nivell de les intervencions com les del portaveu parlamentari del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, sobre el que tothom va coincidir a qualificar com la millor del PSOE, i que va salvar alguns moments de debilitat de Zapatero. En la intervenció de Rubalcaba, els més optimistes veien obert un procés encara llarg cap a l’Espanya plural. Però la sorpresa, a més de la contundent intervenció de Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira, la va donar Artur Mas. Va agradar en els bancs socialistes, però també va despertar interès en els sectors del PP que creuen que caldria retirar de la circulació els Zaplana i els Acebes, i no quedar-se aïllats al Congrés, i que es podrien reprendre els ponts amb CiU. Amb tot, del que més es parlava amb la boca petita era que es dibuixa un segon idilli de Zapatero: el primer, inconfessable, va ser amb Carod-Rovira, que va fer entrar l’independentisme responsable, sense dobles llenguatges i lectures, a la Moncloa. I ara, el president Zapatero descobreix, amb alguna cita secreta amb Artur Mas, que el catalanisme polític de CiU pot ajudar-lo a frenar el PP i a construir la nova Espanya plural que somnien Zapatero i Maragall. Tot i que aquest últim va haver de trencar el gel i emportar-se la indiferència de molts dirigents del PSOE que no van fer res per saludar-lo pels passadissos del Congrés. Ha començat doncs, un nou idilli, Artur Mas-Rodríguez Zapatero. El que cal preguntar-se ara és si es tracta d’una qüestió personal i política d’aquestes dues persones o respon a una estratègia de les cúpules dels seus respectius partits. Què deuen pensar al PSOE els barons jacobins, i a CiU, i més concretament a CDC, l’entorn Mas netament sobiranista? Els que sí que és segur que estan en aquesta línia són els poders fàctics del Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç, La Caixa, Caixa Catalunya i altres grans empresaris, que somnien amb una “nit d’estiu” en què l’idilli Zapatero-Mas es consumi. Carod-Rovira i Joan Puigcercós fa dies que tenen la mosca darrere l’orella.
