Després de l?actitud ferma mantinguda com a president de Catalunya més que com a president del PSC durant el tram final de la negociació de l?Estatut, en què havia demostrat una gran dignitat i capacitat d?estadista, ningú no s?explica que el president Maragall, després de visitar la Moncloa a Rodríguez Zapatero, digui seriosament que potser ens vam equivocar en algunes coses d?aquest Estatut, i q Després de l?actitud ferma mantinguda com a president de Catalunya més que com a president del PSC durant el tram final de la negociació de l?Estatut, en què havia demostrat una gran dignitat i capacitat d?estadista, ningú no s?explica que el president Maragall, després de visitar la Moncloa a Rodríguez Zapatero, digui seriosament que potser ens vam equivocar en algunes coses d?aquest Estatut, i que caldrà retallar. Aquesta actitud desmoralitzadora i desmobilitzadora és la que ha perdut sempre el poble català. La por abans d?hora, l?extremada prudència, el suposat seny, el sentit d?estat pensant en Espanya, ha portat Catalunya a l?actual situació d?esgotament polític, econòmic i d?infraestructures. Molts catalans i catalanes sentiren una gran satisfacció en veure que el Parlament de Catalunya, amb un plantejament unitari de 120 diputats, retornava als millors moments de la seva història, quan el catalanisme ha treballat unit. Ara, ni que sigui sols per fer un gest, no toca actuar com ho va fer el president Maragall. Ell que està tan pendent de què dirà la història, ha d?entendre que no pot ser el braç executor del nacionalisme estatalista que ens vol liquidar com a nació, ens vol espoliar econòmicament i vol impedir la nostra supervivència a Europa, que serà la pàtria, agradi o no agradi, dels nostres néts. Cal doncs, que en les properes setmanes s?evitin afirmacions com les del president al Parlament. s l?hora de la fermesa i de la dignitat nacional.