Des d?avui, el PP pot topar amb un petit problema afegit en la seva lluita per escapar-se de la seva marginalitat política a Catalunya. I és que potser haurà de compartir el seu 10% de vots dels catalans amb un equipet d?espanyolistes "pijos" decebuts amb les expectatives que s?havien creat amb l?arribada de Maragall al poder. El vell somni s?esporgar tot element sospitós de catalanitat a Catalun Des d?avui, el PP pot topar amb un petit problema afegit en la seva lluita per escapar-se de la seva marginalitat política a Catalunya. I és que potser haurà de compartir el seu 10% de vots dels catalans amb un equipet d?espanyolistes "pijos" decebuts amb les expectatives que s?havien creat amb l?arribada de Maragall al poder. El vell somni s?esporgar tot element sospitós de catalanitat a Catalunya, valgui la redundància, sembla que ha fracassat en les ments d?aquests amics de batalletes. Resulten especialment interessants algunes reflexions del col.lectiu, com per exemple, la denúncia d?un catalanisme excessiu per part del PP de Josep Piqué, o la deriva ultranacionalista en la qual es trobaria immers el president Maragall i els seus consellers. Es tracta d?un grup de quinze amics que s?autoanomenen intel.lectuals que avui han presentant un manifest que reclama la creació d'un partit que serveixi per combatre el nacionalisme català. Acusen ara el PSC d?haver donat un baló d?oxigen a l?estratègia política dels governs de CiU. Entre els redactors del manifest, que es disputen a veure qui és més espanyolista i qui es lamenta més del que podria haver estat i no ha estat el ?Maragallisme?, en destaquen Albert Boadella, Arcadi Espada, Francesc de Carreras o Xavier Pericay. Durant la presentació a la premsa del seu manifest ?que es farà oficial a finals de mes- s?han mostrat alarmats perquè consideren que l'actual govern prioritza qüestions identitàries, com la redacció d'un nou Estatut, i releguen a un segon pla les necessitats socials, comentaris que potser resulten massa familiars a algun baró del PSC... Molt d?esquerres, doncs. En qualsevol cas, el PSC ha de rebre aquests xicots decebuts com una bona notícia, avui perden quinze vots, però es treuen del damunt la xacra d?arrossegar alguns dels espanyolistes més radicals que habiten al seu partit o al seu entorn. Encara en deuen quedar, però és un petit primer pas. Per tant, bona notícia per al PSC, però dolenta per al PP, que veu com se li acosta una mena de Falange per veure si pot esgarrapar-li alguns centenars de vots a tot estirar.
