Hi ha una dita popular espanyola que diu queDonde dije digo, digo Diego. Això és el que li passa al president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, després que hagi tingut a mans el projecte d'Estatut, que per descomptat ja fa dies que analitza i que està al corrent de com han anat les negociacions, malgr Hi ha una dita popular espanyola que diu queDonde dije digo, digo Diego. Això és el que li passa al president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, després que hagi tingut a mans el projecte d'Estatut, que per descomptat ja fa dies que analitza i que està al corrent de com han anat les negociacions, malgrat que la seva vicepresidenta assegurés que l'Estatut, fins que no s'aprovés, era només cosa de Catalunya. Els seus barons ja li ho deien, que això que Catalunya és una nació no pot ser bo, tot i que el mateix Zapatero fa uns dies assegurés que no hi veia problema constitucional. Amb tot, ja ha arribat l'hora dels peròs i dels Donde dije... El president espanyol diu que s'haurà de buscar una fórmula modificada de l'article 1 de l'Estatut que sigui compatible amb el "fort factor d'identitat" catalana. Segons Zapatero, per fer aquest canvi caldrà trobar una "fórmula transaccional", tot i que no ha volgut concretar si aquesta mesura suposarà la
supressió del concepte nació de l'article 1 per deixar-lo únicament en el preàmbul. Resumint, Zapatero creu que tot s'ha de basar en el "diàleg democràtic" i és clar, en la Constitució. De nou, el talant oblida les promeses, i el PSC, presentant esmenes al propi text que ha votat, legitima encara més aquest oblit.
Per altra banda, i tal com li va comunicar ahir al president Maragall, té una llista de qüestions dubtosament constitucionals, que hauran de passar pel taller espanyol abans de sortir, entre elles, el model de finançament. Maragall i Zapatero van quedar d'acord en una cosa: la criatura rebrà tractament a Madrid, supervisada sempre per la mare Constitució.