Barcelona · Després del pacte del Tinell la major part de la intel?lectualitat nacionalista, la més propera a CiU i la més propera a ERC, i també la que té una cama en cada costat, va entrar en un clima de pessimisme gairebé malaltís. s el que Salvador Cardús, partícip per cert del derrotisme general, va qualificar brillantment de ?depressió post-pacte?. Durant el darrer any i mig, des de les files del pessi Després del pacte del Tinell la major part de la intel?lectualitat nacionalista, la més propera a CiU i la més propera a ERC, i també la que té una cama en cada costat, va entrar en un clima de pessimisme gairebé malaltís. s el que Salvador Cardús, partícip per cert del derrotisme general, va qualificar brillantment de ?depressió post-pacte?. Durant el darrer any i mig, des de les files del pessimisme s?han predicat tota mena de desgràcies. Llegies alguns (bastants) comentaristes i pensaves que una plaga de llagostes estava a punt d?assolar Catalunya per culpa de l?opció d?ERC pel pacte amb el PSC. Es tracta de persones que admiro per la seva capacitat intel?lectual i per la seva trajectòria de servei al país amb coherència. Però avui han de reconèixer que estaven equivocats. Demostrem-ho. Predicció apocalíptica número 1: ?Amb el pacte del Tinell la política catalana es mourà en l?eix esquerra-dreta, i l?eix nacional desapareixerà?. No és cert. La política catalana gira més que mai al voltant de l?eix nacional. La contradicció Catalunya-Espanya és més aguda que mai. Catalunya demana per primer cop el concert econòmic. S?ha aprovat un Estatut de màxims, i amb una majoria aplastant. Predicció apocalíptica número 2: ?Amb el Pacte del Tinell s?entrega al PSC l?hegemonia política a Catalunya per a una generació sencera?. Per ser hegemònic has de controlar l?agenda política. El PSC ha estat arrossegat cap a una agenda política que no és la seva, és la del sobiranisme. I a sobre, amb un escenari a curt i mig termini d?enfrontament amb Madrid en clau de xoc de legitimitats entre el Parlament català i l?espanyol. Això és el malson de Montilla. I mentrestant, Joan Clos en caiguda lliure i és possible imaginar un canvi a l?Ajuntament. No m?agradaria estar en la pell del PSC. Predicció apocalíptica número 3: ?Amb el Pacte del Tinell, ERC envia CiU a galeres per menjar-se el seu espai electoral. s una lluita caïnita entre nacionalistes i el resultat serà que mai més serà possible una majoria parlamentària nacionalista de 69 diputats?. Doncs bé, la veritat és que els convergents han recuperat l?orgull de ser convergents i estan sòlidament col?locats per afrontar un nou període electoral. Això és així gràcies a la fermesa de la nova direcció convergent i gràcies a la seva brillant estratègia, és clar que sí, però ho és també gràcies a la passadeta per l?oposició, que els ha caigut de meravella i que era imprescindible. Mentrestant, ERC, amb els seus pactes i la seva praxi a Barcelona i a Madrid, s?ha situat clarament com una opció real en l?espai mental dels catalans que es consideren progressistes o d?esquerres. L?OPA d?ERC no és a CiU, és al PSC, a ICV, als nous votants joves, i als abstencionistes desencisats. El repartiment de papers entre CiU i ERC està funcionant i cal aprofundir-hi. CiU, del centre cap a la dreta. ERC, del centre cap a l?esquerra. Està clar que l?altre pacte de govern possible (CiU+ERC) també tenia virtuts, i està clar que en el Pacte del Tinell hi ha enormes forats negres (especialment la conselleria de Cultura i el control de la CCRTV), però em sembla que passats gairebé dos anys, i a la vista dels fets, comença a tocar que es reconegui que molt possiblement la decisió d?ERC va ser un encert en termes de país. Deixeu-me, doncs, amics apocalíptics, que ja que predicàveu plagues bíbliques per a Catalunya, ara sigui jo, amb tot el bon humor i des de la complicitat, qui em posi el barret del predicador i us digui: penediu-vos!