Miquel Almirall · El País va publicar el 27 d'abril de 2009 una noticia titulada "El PNV se queda' en el Gobierno vasco a través de funcionarios de élite". Aquesta notícia és un exemple clar que EP no perd cap ocasió per criticar el PNB.


El cas que publica, la pèrdua del poder polític per part d'un partit que fa molts anys que governa implica que un bon nombre de càrrecs polítics que són alts funcionaris tornin (o ocupin per primera vegada) la seva plaça de funcionari molt qualificat, no és un cas únic a l'Estat espanyol. Ha passat a Catalunya després de governs de CiU i a Galícia després dels governs del PP. I passarà un any o un altre a Andalusia, Extremadura i Castella la Manxa, on està governant el PSOE des de les primeres eleccions autonòmiques.

El fet que assenyala EP és impensable en un estat amb una llarga història, en el qual els funcionaris són de totes les tendències polítiques i on els partits van alternant-se en el govern. A l'Estat espanyol, però, la creació ex nuovo d'estructures de poder autonòmiques a partir de finals dels anys setanta del segle passat ha permès que alguns partits manessin (o manin) durant més de dues dècades. A més, aquestes estructures es van veure obligades a crear un determinat nombre d'empleats públics, bona part dels quals van esdevenir funcionaris. I alguns, com no podia ser altrament, alts funcionaris.

Dit això, analitzarem el titular de la notícia. EP pretén construir la realitat que el PNB continuarà al govern basc encara que no governi, perquè hi té un cavall de Troia: els alts funcionaris que hi militen o s'hi senten propers. En aquest sentit, és fonamental la utilització del verb se queda entre cometes. Altrament dit: el PNB hi és, tot i que no hi sigui.

El titular, però, encara diu una cosa més com a mínim: el PNB utilitzarà els alts funcionaris per bloquejar tant com pugui l'acció de govern del PSE, és a dir, el PNB impedirà, en la mesura que pugui, que el govern del PSE mani com cal. Aquest és el missatge implícit que hi ha darrere el titular i que es fa explícit, tot i que tangencialment, en el text. El lead de la notícia, com ha de ser, contextualitza el problema que revela la notícia:

"El futuro equipo de Patxi López se va a encontrar a su llegada al Gobierno vasco con una Administración prácticamente copada en sus niveles de máxima responsabilidad por un funcionariado de militancia o confianza peneuvista. La complicación e incomodidad de la situación de 30 años de Gobierno del PNV están servidas para ambas partes"

En aquest paràgraf, EP oblida intencionadament que el PNB va acordar un pacte de legislatura amb el PSE el 19 de gener de 1985, que va durar fins a les eleccions de novembre de 1986, i que va governar amb el PSE la Comunitat Autònoma Basca durant més d'onze anys (del 26 de febrer de 1987 a l'1 de juliol de 1998). Com és sabut, no és l'únic que pateix d'amnèsia històrica. Per exemple, Rosa Díez ha oblidat que fou consellera de Comerç, Consum i Turisme en governs presidits per José Antonio Ardanza durant gairebé set anys (del 4 d'octubre de 1991 a l'1 de juliol de 1998). Per tant, en aquella època, gairebé 13 anys i mig, se suposa que el PSE va col·locar alguns dels seus en els alts càrrecs de l'Administració basca.

El segon paràgraf és el següent:

"La operación de relevo va a poner a prueba la explicable desconfianza de los cargos políticos socialistas entrantes ante unos subordinados que han ocupado antes su lugar y tienen acreditada pertinencia o fidelidad al partido que es su principal oponente político y que, además, está digiriendo lentamente su abandono del poder. A su vez, para los cargos peneuvistas salientes la vuelta a sus plazas de funcionarios supone pasar de dirigir y decidir a someterse a las órdenes de quienes llegan, sobre cuya capacidad y experiencia tiene muchas reticencias, añadidas a la discrepancia política"

El paràgraf comença justificant la desconfiança dels càrrecs polítics socialistes envers les persones que van ocupar càrrecs polítics en els governs del PNB. I ho fa dient que es tracta d'una "explicable desconfianza". Ben segurament, si es tractés d'una alternança política en un altre lloc de l'Estat, EP no trobaria tan explicable l'existència de desconfiança. El context polític a Euskadi i la ideologia del PNB fan que allò que en un altre indret de l'Estat no seria gaire explicable o gens explicable, en el cas basc es trobi raonable i justificat.

Però, per damunt del que acabem de remarcar, volem destacar una altra paraula perquè reflecteix molt bé una determinada visió del que per a alguns (desgraciadament per a molts) és el poder: someterse'. Tothom sap que a l'Administració funciona de manera inexorable el principi de jerarquia: hi ha uns que manen i d'altres que són manats. Però la utilització del verb someterse' expressa una connotació d'obligar mitjançant la força que no s'adiu amb el proclamada regeneració democràtica a Euskadi que postula EP. Així, el diari espanyol hauria pogut utilitzar el verb obedecer', que també implica complir les ordres rebudes. Aquest verb també deixa ben clar que hi ha uns que manen uns altres, però no té l'anterior connotació d'exercir l'autoritat mitjançant la força.

En el paràgraf següent, i en una mostra del tarannà equànime d'EP, el periodista incorpora una resposta d'un alt càrrec del PSE-EE que desmenteix la tesi del diari espanyol, tot i que abans la matisa. Veiem-ne el text:

"En el PSE no se albergan dudas, al menos oficialmente. Estoy seguro de que quienes tengan que volver a puestos técnicos tendrán el comportamiento profesional que se requiere, y que ellos han requerido y tenido de quienes han trabajado con ellos. Estoy seguro que nos encontraremos con un funcionariado profesional que colaborará con el Gobierno que es resultado de la voluntad de los ciudadanos', respondió a este diario el secretario de Organización socialista vasco, Rodolfo Ares, que tendrá que lidiar con la situación en una de las áreas más delicadas, siempre ocupada por el PNV: Interior"

Després de muntar la notícia a partir de la hipòtesi que el PNB impedirà que el PSE governi com cal mitjançant la utilització d'exalts funcionaris dels governs del PNB (en solitari o en coalició), ara apareix un paràgraf que ensorra la tesi: el PSE no té dubtes de la professionalitat dels exalts funcionaris vinculats al PNB. El periodista, però, salva el discurs en afegir que "al menos oficialmente". s a dir: segons el periodista, les paraules de Rodolfo Ares són de cara a la galeria. La tesi del periodista continua sent vigent perquè pot ser que el PSE tingui dubtes sobre la professionalitat dels exalts càrrecs, però no vol fer-les públiques. Si fem cas de les paraules d'Ares, quin sentit té muntar una notícia a partir d'una no-notícia? I si el periodista sap que les paraules d'Ares no reflecteixen el pensament del partit, o d'una determinada part del partit, aleshores per què les publica? Quin sentit té publicar unes declaracions que desmenteixen rotundament la tesi que defensa la notícia i, sobretot, el titular?

Fins ara EP ha parlat del problema polític de l'alternança. A partir d'ara enfoca d'una altra manera la notícia:

"A ese problema va a superponerse otro: los movimientos que se producirán cuando los altos cargos salientes desembarquen en sus plazas provocarán el desalojo de quienes las han ocupado hasta ahora (a veces durante lustros) y el consiguiente desplazamiento de éstos hacia las suyas, ocupadas a su vez por otros funcionarios. Esta cadena terminará en los interinos, que serán quienes pierdan el puesto que tienen en la Administración"

En aquest paràgraf, EP s'amoïna pels empleats públics que perdran la feina a l'Administració basca. EP ensenya el seu vessant social i mostra la seva preocupació per la pèrdua de llocs de treball en un context de crisi econòmica mundial. A continuació, EP comenta els problemes que ocasionarà el retorn dels exalts càrrecs al seu lloc d'alts funcionaris de l'Administració basca:

"Muchos de los altos cargos que son funcionarios han concursado a lo largo de estos años para ascender en la carrera profesional y ocupar plazas que iban quedando libres en departamentos diferentes del de origen o del que dominan por su labor política. Puede darse, así, casos de altos cargos del Gobierno que van a ocupar jefatura de servicios en áreas de actividad de las que no saben nada. Comprometida papeleta para un consejero recién llegado encontrarse con un funcionariado en puestos de máxima responsabilidad también nuevos en su cometido.
Esta alta clase funcionarial está formada por un amplio grupo de profesionales que se incorporaron en las primeras hornadas a la creación de la Administración autonómica y se promocionaron muy rápido hasta dar el salto a la política. Parte de ellos fueron contratados recién acabada la carrera, en base fundamentalmente a la confianza política"

El primer problema que EP assenyala és el fet que alguns exalts càrrecs dels PNB seran caps de serveis dels quals no saben res. La quantificació del problema és nul·la: "Puede darse, así, casos". L'afirmació, per se, és evident: algun cas es donarà. Però EP no quantifica l'abast del problema, sinó que es limita a assenyalar-lo. I, en aquest sentit, EP fa trampa. Tocant un tema d'actualitat, EP podria dir que "Puede darse, así, casos de fiebre porcina en el País Vasco". L'afirmació és certa, sobretot perquè és una possibilitat, però allò informativament significatiu no és que es puguin donar casos de febre porcina a Euskadi, sinó quin és el nombre de casos que es preveuen que apareguin. En aquest aspecte rau fonamentalment el valor de la noticia.

A més, el diari fa una altra trampa: el dirigent polític que manarà (o que sotmetrà, segons EP) l'exalt càrrec del PNB potser tampoc no sap res de l'àrea que dirigeix. Per exemple, és molt suposar que un secretari general d'immigració sigui un especialista en immigració i no pas un militant del partit que governa la conselleria on és inserida l'esmentada secretaria general.

En definitiva, al llarg de l'article hem vist com un fet que ja s'ha donat en d'altres ocasions i que irremeiablement es donarà en nous casos pren una dimensió diferent quan succeeix a Euskadi.

Per acabar, el fet que EP construeixi aquesta notícia denota fins a quin punt allò que està en qüestió a Euskadi no és una simple alternança política, sinó que evidencia que darrere hi ha una qüestió d'Estat: no només s'ha de fer fora del govern al PNB, sinó que, si fos possible, també caldria fer fora de l'Administració basca els exalts càrrecs que siguin militants o simpatitzants del PNB.