Avui, El Mundo fa un d’aquells exercicis de “realisme creatiu” que al Pedro J. li agraden tant, quan la realitat real no s’ajusta a la realitat virtual. Després del debat al Congrés sobre si es dignen o no admetre a tràmit la proposta de reforma de l’Estatut, a El Mundo fan un sondeig i, mala sort, resulta que a la pròpia cuina del diari ha Avui, El Mundo fa un d’aquells exercicis de “realisme creatiu” que al Pedro J. li agraden tant, quan la realitat real no s’ajusta a la realitat virtual. Després del debat al Congrés sobre si es dignen o no admetre a tràmit la proposta de reforma de l’Estatut, a El Mundo fan un sondeig i, mala sort, resulta que a la pròpia cuina del diari han equivocat els ingredients, perquè en Rajoy no els ha sortit guanyador, però resulta que sí ha convençut el personal. Curiós. Com es pot “guanyar” un debat sense convèncer? L’explicació la proporciona el mateix editorialista, que ha titulat la seva peça d’avui “La paradoja del debate: Zapatero venció pero rajoy convenció”, i que es deu a “la tremenda desproporción en el número de horas del debate que se dedicaron a defender cada una de las posturas, (…).Los portavoces favorables a su admisión a trámite, que representan al 58% de los diputados, hablaron  casi 9 horas, mientras que Rajoy, que representa al 42% restante, tan sólo habló una hora”. Problema que és “fruto de la ley electoral, que convirtió el debate del Día de los Difuntos en un combate desigual de 14 contra uno”, i és clar, la solució és “establecer un tiempo de palabra estrictamente proporcional al número de diputados –lo cual dejaría prácticamente sin voz a los minoritarios”. El “peaso” liberal del Pedro J. és tot un demòcrata, si senyor. Abans d’ahir l’editorialista ja proposava la reforma de la llei electoral: “los nacionalistas, y especialmente los catalanes, tienen siempre la capacidad de completar las mayorías en el Congreso y presionar el Gobierno de turno para obtener sus reivindicaciones. La práctica demuestra que la sobrerrepresentación de las minorías nacionalistas en la Cámara no conduce a una mayor pluralidad en la búsqueda del interés general,  sino a la práctica desaparición de éste”. O sigui, que la representació política que no ensenyi el carnet i la rojigualda a la porta del Congrés hauria de limitar-se a vestir “traje regional” i cantar caramelles en dies assenyalats. La dreta espanyola que s’autoproclama liberal no passaria un examen de primer de polítiques, ja que van de liberals fins que es toca la badalla de l’Osborne. Pedrito, rellegeix Hayek, que tots anirem millor.