Barcelona · La crisi permanent del tripartit ha tingut diferents i greus episodis: Carod-ETA, informe mitjans, Carmel, 3%, informe mossos, i així fins a l’actual govern provisional amb president desautoritzat. Tots aquests episodis han estat responsabilitat directe dels partits que integren la coalició, en no gaudir de més cohesió que la voluntat de romandre en el poder La crisi permanent del tripartit ha tingut diferents i greus episodis: Carod-ETA, informe mitjans, Carmel, 3%, informe mossos, i així fins a l’actual govern provisional amb president desautoritzat. Tots aquests episodis han estat responsabilitat directe dels partits que integren la coalició, en no gaudir de més cohesió que la voluntat de romandre en el poder, supeditant la governació a l’efecte “nou Estatut” promès en el Pacte del Tinell, però supeditat des del primer dia a l’autoritat del PSOE. I amb això, la carta de la confusió, tot defensant grans principis per amagar la nulla tasca de govern, i l’escassa concreció nacional i de finançament. També, el menyspreu a l’oposició, amb particular insídia sobre CiU, a qui no consideraven capaç de superar l’apartament del poder ni de defensar amb fermesa drets ni concert. A la fi, el fet que CiU fos imprescindible per aconseguir els 2/3 del vot parlamentari, donà el passat 29 de setembre una bona proposta d’Estatut pel país. La inicial alegria topa ara amb la realitat del “amic espanyol” del PSOE, que com Azaña el 32, vol retallar-ho tot, amb l’ajut impagable del PP, com la CEDA ho féu llavors. Si Maragall no pot ni sap fer de president, com demostra la última crisi haguda, i el tripartit s’ha d’agenollar davant el PSOE, com proposen PSC, ICV, o només acotxar-se com planteja ERC, val més acabar amb la comèdia: arreglar l’Estatut del 79, que tothom veu constitucional i té moltes escletxes per a omplir, i deixar la reforma per a quan tinguem un president valent, un govern independent de Madrid, i un veritable plantejament i front de país.