Obre avui la seva diatriba diària al capdavant de la seva host antiestatutària i proconstitucional, el camarada Anson, amb un article que es titula ni més ni menys que “Opresión en Cataluña”. El títol és una referència a un “informe” (aquest no és apòcrif) que publica la pepera revista &E Obre avui la seva diatriba diària al capdavant de la seva host antiestatutària i proconstitucional, el camarada Anson, amb un article que es titula ni més ni menys que “Opresión en Cataluña”. El títol és una referència a un “informe” (aquest no és apòcrif) que publica la pepera revista Época (es diu Época per allò de que altres èpoques foren millors), amb el títol Los ciudadanos catalanes, bajo la Generalitat opresora i el destacat no deixa dubte a l’equívoc: “La libertad de enseñanza no existe en Cataluña. Se producen graves lesiones al derecho de propiedad. La Generalitat oprime a los ciudadanos en un proceso de corte totalitario”. Per si l’autor de l’“informe” del Época, un tal Enrique de Diego, no s’expressés prou bé el senyor Anson s’expressa amb meridiana claredat: “El tripartito actua ya de tal forma que recuerda al nacional socialismo, al nazismo”. És curiós però l’únic lloc on es pot veure una pintada “Catalanes, si compras, tú mismo” al costat d’un supermercat és a Madrid, com aquelles pintades amb brotxa al costat dels comerços jueus a l’Alemanya dels 30 que advertien amb un simple “Jude” que no s’hi havia de comprar. Una de les tàctiques propagandístiques dels nazis era repetir mil vegades la mateixa mentida per convertir-la en una veritat, tal i com fa la premsa espanyolista. Una altra de les maniobres polítiques preferides dels nazis era el boicot econòmic, ben reforçat amb mentides des de la premsa, tal i com fa la premsa espanyolista. Però la tàctica suprema passava per fer passar els llops per ovelles i fer dels nazis víctimes de conspiracions presumptament orquestrades per les víctimes reals: els subjectes objectius dels boicots i les mentides.Així que quan al govern del nostre país se’l titlla de nazi fent servir tàctiques i idees nazis, la premsa espanyolista no només s’equipara a aquells botxins sinó que demostra tenir una creativitat ancorada al 1936. Per cert, que el senyor Anson i el senyor Diego ja comencen a parlar de “limpieza lingüística”, després, què vindrà?