El fins ara número dos del Pentàgon Paul Wolfowitz ha arribat a la presidència del Banc Mundial, tal i com pretenia George W. Bush. Així, l?ideòleg de la guerra d?Iraq passa a controlar, durant cinc anys, la més gran i influent institució multilateral encarregada d?eradicar la pobresa al món. Bush ja es va sortir amb la seva la setmana passada, El fins ara número dos del Pentàgon Paul Wolfowitz ha arribat a la presidència del Banc Mundial, tal i com pretenia George W. Bush. Així, l?ideòleg de la guerra d?Iraq passa a controlar, durant cinc anys, la més gran i influent institució multilateral encarregada d?eradicar la pobresa al món. Bush ja es va sortir amb la seva la setmana passada, quan va col·locar un fidel aliat europeu, el liberal, socialista i cristià francès Pascal Lamy a la direcció general de l?OMC. Es diu que hi ha hagut un pacte entre els EUA i França per garantir l?elecció dels dos candidats.
Paul Wolfowitz és un purista neoconservador que ha sabut articular una visió del món tancada i coherent en ella mateixa, que preconitza la línia dura contra tot enemic dels EUA. Amb Wolfowitz al Banc Mundial, Bush enceta una línia d?actuació basada en potenciar les grans institucions multilaterals, però amb l?objectiu gens ocult que li serveixin per recolzar els propis objectius nordamericans en política exterior. En el fons, aquesta imposició pretén millorar la utilitat del Banc Mundial com un instrument més del poder nordamericà.
Pascal Lamy, per la seva banda, és conseller de la branca europea de Rand Corporation, el principal think tank de l?anomenat ?complex militar-industrial? nord-americà. El 1999 va ser nomenat comissari europeu responsable de la cartera de Comerç, just després d?haver ocupat el càrrec de director general d?un Crédit Lyonnais que calia privatitzar al mateix temps que s?acomiadava una part important del personal. La revista El Temps retrata Lamy a fons.