De totes les espècies animals només el burro i l’home poden topar dues vegades amb la mateixa pedra. La catàstrofe nuclear de Txernòbil se suposa que hauria d’haver servit d’exemple i advertiment per a tota la humanitat (els humans ens considerem com l’espècie an De totes les espècies animals només el burro i l’home poden topar dues vegades amb la mateixa pedra. La catàstrofe nuclear de Txernòbil se suposa que hauria d’haver servit d’exemple i advertiment per a tota la humanitat (els humans ens considerem com l’espècie animal més intel·ligent) sobre els perills que representa aquesta font de producció d’energia, així com les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki van deixar clar que mai més s’havia de fer servir aquesta mena d’armament. Però si mirem la realitat d’avui dia, veurem que estem en plena carrera cap a la proliferació nuclear. Cada vegada hi ha més centrals nuclears arreu del món, cada any hi ha més estats que tenen la bomba atòmica o estan dedicant esforços i grans quantitats de diners per tenir-la i en els últims plans d’atac de la superpotència (Estats Units) en contra de l’Iran es parla de fer servir armes nuclears mentre a l’horitzó es dibuixa la possibilitat, anunciada per dirigents de diverses parts del món, de que grups radicals i terroristes puguin arribar a accedir a aquesta mena d’armament. Tot un panorama que posa en dubte la sensatesa de la humanitat o, com a mínim, dels seus dirigents. L’esbojarrada cursa de tots contra tots per fer-se amb els limitats recursos energètics (gas i petroli) i la por al dia en què aquests s’esgotin, està afavorint una molt ràpida proliferació de centrals nuclears d’ús civil a tots els continents. Els cinc grans estats que els anys 50 i 60 del segle passat tenien el monopoli de l’armament nuclear l’han perdut, i creix el nombre d’estats, grans (Índia), mitjans (Pakistan) o petits (Israel, Corea del Nord) que s’han sumat al club mentre l’Iran hi camina de manera decidida per ingressar-hi i altres s’ho estan pensant, tot mirant l’evolució dels esdeveniments per decidir què faran. I els Estats Units estan desenvolupant armes nuclears petites, de poca potència i amb capacitat per penetrar sota terra, com a armament operacional contra determinats enemics. En el dia en què es compleixen els vint anys de la catàstrofe de Txernòbil estem assistint a la banalització d’una tecnologia que de la mateixa manera que pot produir beneficis pot destruir la humanitat sencera o causar destrosses enormes en cas d’accident o de conflicte localitzat.
