Aquest pas definitiu de Montenegro està excitant el galliner en aquells estats europeus on conviuen més d’una nació. Javier Solana, com a 'buen español', ha afirmat que comparar el cas de Catalunya o Euskadi amb Montenegro és de delirium trèmens. Si ve és cert que l’ Aquest pas definitiu de Montenegro està excitant el galliner en aquells estats europeus on conviuen més d’una nació. Javier Solana, com a 'buen español', ha afirmat que comparar el cas de Catalunya o Euskadi amb Montenegro és de delirium trèmens. Si ve és cert que l’Estat espanyol no és el mateix que la exIugoslàvia, Catalunya és, com Montenegro, una nació que voldria decidir el seu futur. No val dir que el desastre dels Balcans justifica el dret a l’autodeterminació, mentre que les altres nacions sense estat europees només poden espirar a la llibertat si embriaguen fins al deliri als responsables polítics que les sotmeten.
Hi ha qui no és tant barroer i s’agafa a altres discursos per a calmar possibles brots d’esperança d’algunes nacions que voldrien ser sobiranes. Aquests últims utilitzen els mateixos arguments que els sectors unionistes montenegrins; aquells que generen por vers el futur de l’economia.
Montenegro és un país molt petit i, en efecte, poc poblat. Això per alguns ja representa una debilitat en la línia de 'aquests no se’n sortiran tot sols', doncs precisament és el revés. Bèlgica, Suïssa, Dinamarca, Països Baixos, Irlanda, Andorra, Singapur, Liechtenstein... Aquests estats s’aproximen a Montenegro en dimensió territorial o en població, i justament ocupen els primers llocs del món en renta per càpita i qualitat de vida. Poquíssims països pobres són petits. El govern de Montenegro, ja fas temps, va dissenyar un pla econòmic basat en estimular les inversions en infrastructures de turisme d’elit i en obrir un procés de privatitzacions que està millorant les finances públiques i estimulant la inversió estrangera. Molt analistes coincideixen en afirmar que Montenegro esdevindrà ràpidament membre de la UE; si això és així és perquè es confia plenament en l’evolució econòmica d’aquest futur estat. Els processos d’independència generen una certa inestabilitat que s’esvaeix en el moment de fer-se efectiva la plena sobirania. A partir d’aquest moment, tots els països europeus que en els últims anys han optat per aquest camí, han millorat enormement la seva situació econòmica (Eslovènia, Estònia, Lituània, Letònia...). Cal dir prou a arguments -intencionadament- mal estructurats que porten a conclusions equivocades. També a frases de mal gust que reflexen el temor d’haver creat un altre precedent de com es resolen els problemes en democràcia.
