Una enquesta de l’institut ICM Research per a la BBC ha revelat que la majoria de britànics (52%) s’oposa a què el futur primer ministre britànic sigui d’origen escocès. La xifra arriba a un 59% a Una enquesta de l’institut ICM Research per a la BBC ha revelat que la majoria de britànics (52%) s’oposa a què el futur primer ministre britànic sigui d’origen escocès. La xifra arriba a un 59% al sud-est d’Anglaterra, i es redueix a un 20% a Escòcia. La notícia afecta directament les aspiracions de l’actual ministre d’Economia britànic, l’escocès Gordon Brown, que està previst que agafi el relleu de Tony Blair en el proper any i mig, per poder llençar la seva candidatura des de la direcció del Govern britànic.
Tanmateix, el rebuig anglès a un primer ministre britànic d’origen escocès no respon, ni molt menys, a una actitud xenofòba, sinó a un raonament polític que en cercles polítics britànics es coneix com la West Lothian Question. Resulta que Gran Bretanya ha descentralitzat el poder polític a Escòcia, Galles, Irlanda del Nord i Londres. A diferència de l’Estat espanyol, però, el Regne Unit mai ha aplicat el ‘cafè per a tothom’. És a dir, que Anglaterra, ni cap regió anglesa, té un Parlament propi. Els anglesos, segurs de la seva identitat, no han tingut mai la necessitat d’uniformitzar el sistema de presa de decisions. Ara bé, la descentralització asimètrica genera un dubte: els diputats escocesos a Westminster poden decidir sobre afers estrictament anglesos? Per exemple, poden determinar polítiques com les de salut o educació, que estan descentralitzades i que, per tant, Westminster només legisla per a Anglaterra? És el que es coneix com la “West Lothian Question”. I en el fons, aquesta reivindicació anglesa el que ve a dir és: “si vosaltres escocesos voleu gestionar els vostres afers, ho trobem molt bé, però els anglesos també hem de gestionar els nostres”. Res de lligams artificials i antidemocràtics.
Naturalment, però, aquest corrent d’opinió anglès no afavoreix l’escocès Gordon Brown. I per això, el Chancellor intenta des de fa temps presentar-se com l’abanderat de la Britishness. Fa uns mesos va arribar a proposar la creació d’una diada nacional britànica. I aquesta setmana, Brown no només ha afirmat que dóna suport a la selecció anglesa al Mundial d’Alemanya, sinó que a més a més ha declarat que el seu millor record futbolístic és el gol que Paul Gascoigne va marcar per Anglaterra contra Escòcia el 1996. Tothom sap que hi ha una rivalitat fertoge entre Escòcia i Anglaterra en el món de l’esport. En fi, el que es pot arribar a dir per ser primer ministre...