És un secret a veus: els Estats Units del president George W. Bush estan preparant una nova guerra, ara contra l’Iran. Sembla mentida que després de l’Afganistan i l’Iraq això sigui possible, però si recordem les mentides que es van dir per justificar l’atac, invasió i ocupació de l’Iraq, comença a ser possible. De mome És un secret a veus: els Estats Units del president George W. Bush estan preparant una nova guerra, ara contra l’Iran. Sembla mentida que després de l’Afganistan i l’Iraq això sigui possible, però si recordem les mentides que es van dir per justificar l’atac, invasió i ocupació de l’Iraq, comença a ser possible. De moment s’està seguint el mateix guió: denuncia de la maldat del règim iranià, del perill que representa per a la pau mundial, de les armes de destrucció massiva que està preparant, inclosa la bomba atòmica, etc. Es tracta d’anar estovant a l’opinió pública mundial i, sobretot, la nord-americana. El problema, però, es doble. Per una part, l’actual govern nord-americà dirigit per Bush ja ha demostrat fins on podia arribar i, per l’altre, l’actitud del règim iranià, que està jugant amb foc. El president iranià Ahmadinejad no sembla estar especialment dotat per a la diplomàcia. Dia sí, dia també, amenaça amb esborrar Israel del mapa, diu que l’Holocaust no va existir, manifesta el seu orgull de poder disposar d’armes nuclears, adverteix els Estats Units i a qui faci falta,...En fi, que la delicadesa no és el seu fort. Tenim doncs dos personatges –Bush i Ahmadinejad– que déu n’hi do el mal que poden fer. En els últims dies, la suma dels rumors i les amenaces creuades han disparat els preus del petroli fins a màxims impensables fa poc temps. El joc a què estan jugant és força perillós perquè tots en podem sortir perjudicats. El que està clar és que els Estats Units estan elaborant plans d’atac i que l’Iran mostra orgullós el desenvolupament del seu potencial militar i tira endavant el seu programa nuclear. En el cas de l’Iraq, els plans militars van posar-se en marxa malgrat la manca d’acord del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i ara pot passar quelcom de semblant, ja que Rússia i Xina s’oposen a què aquest organisme internacional estableixi una política de sancions contra el règim dels aiatol•là. Haurem d’anar escalfant motors per tornar a sortir als carrers de tot el món per cridar alt i fort que no volem més guerres, ni armament nuclear, ni imperialismes, ni fonamentalismes.
