Primer va ser la revolta dels milers de joves exclosos que viuen a les barriades de les ciutats franceses, després la revolució pacífica contra el CPE (el contracte del primer treball) i ara és el torn de l’escàndol polític anomenat “Clearstream”. El fet és que França té un govern en estat agònic que es mant&ea Primer va ser la revolta dels milers de joves exclosos que viuen a les barriades de les ciutats franceses, després la revolució pacífica contra el CPE (el contracte del primer treball) i ara és el torn de l’escàndol polític anomenat “Clearstream”. El fet és que França té un govern en estat agònic que es manté per inèrcia i perquè el president Chirac encara no ha cedit en el seu empeny de mantenir com sigui al primer ministre Villepin per deturar les ambicions presidencials del seu rival Sarkozy. La broma ja fa molts mesos que dura i la imatge internacional que projecta el govern francès i, per extensió, l’Estat no pot ser pitjor. Tothom sap que es tracta de un govern que no va enlloc, que està tocat, que està enfonsat, que més que avançar s’arrossega i que de cap de les maneres pot durar l’any que li resta de presidència a Chirac. Però l’espectacle continua. I si li sumem el fet inèdit en una democràcia europea occidental d’un cap de govern que no acaba d’acceptar que ha perdut les eleccions, com ha estat el cas recent d’Itàlia i el seu exprimer ministre Silvio Berlusconi, veiem que al nostre entorn polític no tot són flors i violes. Els qui s’han dedicat a desqualificar el govern tripartit català amb l’argumentació de que era impresentable haurien de mirar el que està passant a diversos indrets d’Europa. Com diuen els castellans, “en todas partes cuecen habas”. Aquesta no es raó, però, per justificar les coses mal fetes o les actuacions irresponsables o equivocades. No podem envejar situacions com la francesa, amb un govern que ha de fer front a una desestructuració social com la que va mostrar la revolta de les barriades, ni veure els carrers de les nostres ciutats plens de gent protestant contra una política laboral que destrueix les esperances de futur de la joventut. No som millors ni pitjors, som europeus.
