La mort d’una persona normalment és motiu de tristor. Però totes les regles tenen les seves excepcions, i en aquest cas la mort de Milosevic és motiu d’alegria, la seva desaparició tranquil·litza tothom qui creu en la pau i en mètodes democràtics i pacífics per resoldre els conflictes. Va guanyar-se a pols el malnom de “El c La mort d’una persona normalment és motiu de tristor. Però totes les regles tenen les seves excepcions, i en aquest cas la mort de Milosevic és motiu d’alegria, la seva desaparició tranquil·litza tothom qui creu en la pau i en mètodes democràtics i pacífics per resoldre els conflictes. Va guanyar-se a pols el malnom de “El carnisser dels Balcans”. La seva arribada al poder va ser a partir de l’estructura comunista existent a Iugoslàvia, però la seva ideologia era bàsicament imperialista, és a dir, nacionalista sèrbia d’extrema dreta. Quan la Iugoslàvia creada pels britànics després de la I Guerra Mundial, a base d’unir en un sol Estat pobles diversos, va començar a desfer-se, una vegada acabada la Guerra Freda, Milosevic va apostar per la violència per refer el mapa dels Balcans. Molts culpen Alemanya i el Vaticà de propiciar l’inici de les guerres dels Balcans en reconèixer la independència d’Eslovènia i Croàcia i forçar aquest mateix reconeixement per part de la Unió Europea, però va ser Milosevic qui va donar l’ordre de posar en marxa els tancs hores després que el secretari d’Estat nord-americà, James Baker, declarés públicament que els Estats Units eren partidaris de mantenir una Iugoslàvia unida. La primera víctima d’un exèrcit iugoslau controlat pels serbis i per Milosevic va ser el poble eslovè. Però aquella guerra va durar molt poc, perquè es una nació petita i els serbis no hi tenien cap interès especial. La guerra cruel va ser la següent, la que va desfermar contra Croàcia i, més encara, l’altra, la de Bòsnia. I com que no en tenia prou va repetir mètodes amb Kosova, desplaçant de casa seva a un milió de persones després de causar centenars de milers de morts a Croàcia i Bòsnia. En pocs anys va omplir els Balcans de sang i foc. Els pobles civilitzats ja l’havien jutjat abans que hi intervingués el Tribunal Internacional de La Haia. La seva mort deixa palès un altre problema, i és que una part de la societat sèrbia encara el considera un patriota, un heroi –això ens recorda a la societat espanyola, en què una part encara venera la figura de Franco–. Sèrbia encara ha de ‘desmilosevitzar-se’ i situar aquest criminal entre els assassins i no entre els herois sense sort. De la mateixa manera que la mort del dictador general Franco va fer córrer el xampany a cor què vols a la nostra terra, la mort del sanguinari Milosevic és motiu d’alegria.
