Un altre escàndol ha esclatat en relació a la guerra de l’Iraq en fer-se públiques les imatges de un vídeo en el qual es veu un grup de soldats britànics apallissant uns quants joves iraquians. Corresponen a l’any 2004 i han estat difoses per la premsa britànica. Tot i que es tracta d’una situació de guerra, en què els brit& Un altre escàndol ha esclatat en relació a la guerra de l’Iraq en fer-se públiques les imatges de un vídeo en el qual es veu un grup de soldats britànics apallissant uns quants joves iraquians. Corresponen a l’any 2004 i han estat difoses per la premsa britànica. Tot i que es tracta d’una situació de guerra, en què els britànics són forces d’ocupació, res no justifica la violència gratuïta, els maltractaments, les tortures. Anteriorment imatges fotogràfiques de soldats nord-americans torturant a presos iraquians van donar la volta al món. Aleshores van ser detinguts, jutjats i sentenciats els responsables directes i ara ja s’han produït les primeres detencions per part del ministeri de Defensa britànic. En canvi, a l’Estat espanyol van ser detinguts i torturats els responsables d’un diari basc, Egunkaria, segons denuncia pròpia, i res de res. Ni detencions, ni judicis ni sentències. Resulta que surt més car i costós als seus autors torturar i maltractar iraquians que no pas bascos. I també podríem remuntar-nos a les tortures dels independentistes catalans en èpoques dels Jocs Olímpics de Barcelona. També van sortir “gratis” als seus autors. Estaria bé, però que molt bé, que els drets humans que Occident vol exportar a tot el món, començant ara per l’Orient Mitjà, també fossin d’aplicació a Euskadi i Catalunya, territoris europeus. Que els responsables espanyols fossin tractats com els responsables nord-americans i britànics. Que els ciutadans bascos i catalans fossin considerats amb els mateixos drets que els iraquians, els espanyols i la resta de pobles d’arreu del món. Que els mitjans de comunicació prestessin la mateixa atenció a les violacions dels drets humans tant a l’Occident com a l’Orient. Perquè la denuncia pública és el mecanisme que obliga als governs democràtics a actuar davant els maltractaments i les tortures de la seva gent uniformada.
