L'alarma va saltar fa uns dies. Dos presumptes membres d'ETA denunciaven, aquest cop amb més certeses que altres vegades, que havien patit tortures durant la seva incomunicació a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo. Aquests esdeveniments han provocat una reacció quasi unànime de la societat civil basca que ha rebutjat de manera contundent totes aquelles accions, com ara la tortura, que vulneren els drets humans.
Una de les entitats que més alt han denunciat els fets succeïts la setmana passada ha estat Lokarri, una xarxa ciutadana que busca un acord de pau definitiu per pacificar Euskadi. En un comunicat, Lokarri assegura que "els Drets Humans són un tot que no es poden fer bocins segons els interessos o estratègies conjunturals". L'entitat pacifista considera també que, a diferència del que defensen sectors espanyolistes, denunciar un possible cas de tortura no és fer una "cobertura al terrorisme" i que aquest últim cas se suma a altres fets pocs beneficiosos per un possible acord de pau com ara: la prohibició d'actes i manifestacions convocades per familiars de presos o el macrosumari judicial 18/98.

D'altra banda, l'executiva del Partit Nacionalista Basc a Nafarroa, també ha condemnat aquestes pràctiques policials així com el portaveu de Batasuna, Pernando Barrena. Barrena ha afirmat que tot el que ha succeït en els últims dies "s'assembla molt al que es feia quan els grups del GAL eren operatius ja que es projecta que el problema no són les tortures sinó que que s'ha sapigut que això havia passat".

La denúncia de tortures feta per Igor Portu ha rebut un bon suport amb el testimoni d'un ciutadà anònim que voluntàriament s'ha presentat al jutjat per declarar que ell va veure el moment de la detenció i que res va succeir com va relatar la policia i el propi Ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba. De moment, però, mentre a Euskadi els fets portaran cua, a la resta de l'estat la llei del silenci torna a poc a poc..