El PP ha passat a ser, a ulls de l’opinió pública mundial, d’un partit amb sentit d’Estat i privilegiats contactes internacionals, a poc més que un grupúscul pro-colpista. La galdosa imatge que ha transmès el PP amb l’afer Mena Aguado està costant cara als dirigents populars a nivell internacional. Per bé que a escala dom&egr El PP ha passat a ser, a ulls de l’opinió pública mundial, d’un partit amb sentit d’Estat i privilegiats contactes internacionals, a poc més que un grupúscul pro-colpista. La galdosa imatge que ha transmès el PP amb l’afer Mena Aguado està costant cara als dirigents populars a nivell internacional. Per bé que a escala domèstica el PP calcula treure’n algun rèdit, ja hi ha qui enyora el temps en què l’omnipotent Aznar es permetia posar els peus a la taula de George W. Bush i en què el flamant Ministre d’Afers Exteriors Josep Piqué somreia al costat dels alts dirigents mundials. Ara, la tebior amb què Mariano Rajoy ha condemnat les declaracions del tinent general poden costar cares al partit que aspira a ser el successor de Zapatero.
Fora de l’Estat espanyol es té ben present que el Partido Popular no és més que una refundació d’Alianza Popular, partit que va recollir les escorrialles franquistes. Per tant, la connexió entre la dictadura franquista i el ‘feeling’ mostrat per Rajoy amb les declaracions de Mena Aguado posen els pèls de punta als estadistes internacionals. Afers domèstics a banda, Mariano Rajoy ha esgotat, de la nit al dia, el ‘pedegree’ demòcrata que podia tenir davant l’opinió pública europea i internacional.