La globalització, entre altres conseqüències, ha suposat un flux enorme, de desenes de milions de persones, des del Tercer al Primer món, és a dir, el món occidental. Totes les societats del nostre món (Europa, Amèrica del Nord, Austràlia, Japó) estan rebent l’impacte fortíssim de una massa d’immigrants arribats La globalització, entre altres conseqüències, ha suposat un flux enorme, de desenes de milions de persones, des del Tercer al Primer món, és a dir, el món occidental. Totes les societats del nostre món (Europa, Amèrica del Nord, Austràlia, Japó) estan rebent l’impacte fortíssim de una massa d’immigrants arribats en un breu espai de temps. El fenomen genera un seguit de conseqüències, unes de positives i altres de negatives. Una d’aquestes conseqüències es l’aparició de la immigració com a motiu de preocupació que s’està convertint en un dels principals temes de les campanyes electorals arreu del món occidental. L’últim exemple són els Estats Units, on es produeix un despertar de la comunitat dels 'latinos' (procedents de l’Amèrica de parla hispana). S’ha generat un moviment de masses que ha portat milions de 'latinos' als carrers de les ciutats de la nació nord-americana en diverses ocasions, en una demostració de força sense precedents. Ha estat la resposta als intents legislatius sobre el fenomen immigratori que en ocasions suposen visions tan defensives i de desconfiança com aixecar un mur fronterer de un miler de quilòmetres de llarg, mesures contra els indocumentats... Es calcula que als EUA hi viuen 41 milions de 'latinos' o 'hispanos', dels quals onze milions estan indocumentats. I el flux d’immigrants es manté alt. Hi ha una polarització creixent dins la societat nord-americana que situa aquest tema en un primer pla davant les pròximes eleccions legislatives. És un reflex de situacions semblants que s’estan donant a Europa i que condicionen cada vegada més l’actuació dels governs, els programes electorals dels partits i, en definitiva, el futur de les nostres societats. Segons quin sigui l’enfocament del tema (integració, multiculturalisme...) tindrem una mena de societat o una altra, una cultura o un mosaic de cultures, un poble o una suma de grups més o menys cohesionats.
En el nostre cas, si ja mantenim una existència precària en lluita constant per la nostra supervivència com a poble i com a cultura dins d’un Estat que en ocasions ens considera com aliens, ens és imprescindible poder desenvolupar una política pròpia que no converteixi aquesta nova aportació humana en un nou problema, sinó en un factor d’avenç social, econòmic, cultural i polític.
