El poble kurd “tenia moltes esperances que Turquia entrés a la UE perquè pensava que la Unió Europea forçaria Ankara perquè li reconegués els seus drets. No és així”, explica Aurora Lago des del diari Gara. La realitat kurda és tant crua com abans que Recep El poble kurd “tenia moltes esperances que Turquia entrés a la UE perquè pensava que la Unió Europea forçaria Ankara perquè li reconegués els seus drets. No és així”, explica Aurora Lago des del diari Gara. La realitat kurda és tant crua com abans que Recep Tayyip Erdogan arribés al poder, tot i les bones paraules que aquest adreça a la comunitat internacional: “formalment sí que hi ha hagut algunes reformes a la Constitució turca per complaure les exigències de la UE, però són minses i no són reals”. Així, les tortures, desaparicions i violacions dels drets humans per part de l’Estat encara estan a l’ordre del dia: “tot això ha provocat una enorme frustració, perquè no s’hi veu una sortida”. Tenint en compte tota aquesta situació “el PKK havia decretar un alto el foc després que Abdullah Ocalan fos detingut, però va tornar a agafar les armes aquest mes de juny perquè Ankara no havia obert cap porta per encarrilar o solucionar el problema”. El futur del poble kurd, però, no es preveu gaire afalagador, perquè Europa no s’atreveix a portar la contrària al govern turc en cap circumstància.