Catalunya és un punt calent a l'agenda internacional. Per bé que els alts mandataris espanyols i francesos vulguin dissimular-ho, cada cert temps torna a sorgir Catalunya com a exemple d'una nació sense Estat amb moltes possibilitats de deixar de ser-ho. El prestigiós setmanari The Economist ja ha especulat en més d'una ocasió sobre el tema, i ara és el president rus, Vladimir Putin, qui també reflexiona sobre el tema. Segons ell, si la comunitat internacional reconeix la independència de Kosovo -ni que sigui el pseudoestat proposat per l'enviat especial de les Nacions Unides, Martti Ahtisaari-, immediatament després Escòcia, Catalunya i el País Basc poden seguir el mateix camí. Putin branda una suposada legalitat internacional -"que preveu el respecte a la integritat territorial dels Estats"- per oposar-se a l'autodeterminació kosovar, obviant el dret a decidir amb què compten totes les nacions, tal com reconeix l'ONU en la seva Carta Fundacional de 1945. Un cop Kosovo sigui independent, "aquesta situació dispararà els separatismes a Europa. Vegeu Escòcia, Catalunya, el País Basc...".

Putin, fent gala d'un estatalisme estratosfèric, afirma: "No penso que s'hagi d'humiliar una nació europea com és Sèrbia buscant posar-la de genolls". Putin, doncs, considera que la nació considerada culpable de no haver sabut evitar la massacre de Srebrenica del 1995, ara ha de continuar regint les vides de milions de kosovars que no volen seguir la mateixa sort que els seus veïns.

Tot i l'alarmisme del mandatari rus, el moviment independentista kosovar no es cansa de posar de manifest que l'acord de l'ONU no garanteix que el país pugui gaudir d'un Estat i un exèrcit sobirans, sinó que s'haurà de resignar a ser un protectorat permanent de la comunitat internacional.