La crisi política belga que ha fet inviable poder constituir un govern després de les eleccions legislatives del 10 de juny del 2007 va trobar al desembre una sortida provisional amb la creació de un govern de transició, destinat a expedir els afers corrents, durant els tres primers mesos d’enguany. Mentrestant, s’espera que aquest període de temps serveixi per poder assolir els acords polítics que facin possible un nou govern de coalició entre partits flamencs i valons. Però el camí cap a la partició de l’Estat belga, és a dir, la seva desaparició, tira endavant i l’última mostra ha estat la recent proposta política d'un ex-ministre i actual diputat de Brussel•les-capital, Daniel Ducarme, membre del Moviment Reformador (MR), partit liberal francòfon, de que els francòfons creïn una “Bèlgica francesa”, que reuneixi les regions de Brussel•les i Valònia i que s’associï amb França. El partit que representa Ducarme, el MR, és el majoritari a Brussel•les i Valònia després de les eleccions del passat mes de juny mentre que a Flandes el partit més votat és el democristià. Fins ara les propostes d'unió de la Bèlgica francòfona amb França procedien del petit Rassemblement Wallonie-France, que va treure el 0,39% dels vots el juny passat. Les manifestacions de Ducarme semblen traduir en públic el convenciment generalitzat entre la classe política francòfona que la divisió de Bèlgica és qüestió de temps. En la proposta de Ducarme la Bèlgica francesa estaria associada a França, que assumiria la política estrangera i la defensa d’aquesta Bèlgica francesa i que, de fet, tindria un estatut com el de la Polinèsia francesa.