Les previsions, anunciades per TRIBUNA CATALANA, s’han complert i aquesta setmana s’ha produït l’esperat relleu de Bernardo Herráez com a responsable econòmic de l’Església espanyola. El seu substitut, també apuntat pel nostre diari electrònic, Fernando Giménez, ha estat un estret collaborador de Don Bernardo durant molts anys, Les previsions, anunciades per TRIBUNA CATALANA, s’han complert i aquesta setmana s’ha produït l’esperat relleu de Bernardo Herráez com a responsable econòmic de l’Església espanyola. El seu substitut, també apuntat pel nostre diari electrònic, Fernando Giménez, ha estat un estret collaborador de Don Bernardo durant molts anys, però no necessàriament tot continuarà igual. Almenys, les primeres intervencions públiques després del seu nomenament deixen una escletxa a l’optimisme. Tot i la importància d’aquest relleu, entre altres coses per la repercussió que pugui tenir en la COPE, el fet més significatiu de l’assemblea plenària de la Conferència Episcopal Espanyola que se celebra aquesta setmana a Madrid ha estat l’estrena de Ricardo Blázquez al capdavant d’aquest organisme. Defugint discursos apocalíptics, tan usuals per al seu antecessor Antonio María Rouco, Blázquez va pronunciar un discurs inaugural ponderat i equilibrat, sense cap estridència. I encara més rellevant és el que no s’ha dit o no s’ha tractat fins ara en aquesta assemblea plenària. Una vegada més, la Brunete mediàtica eclesiàstica, tant o més cridanera que la política, havia filtrat interessadament, amb molta mala fe, que la Conferència Episcopal Espanyola aprovaria un document sobre la unitat d’Espanya, en el marc del terrabastall que s’ha organitzat amb motiu del nou Estatut de Catalunya. Les seves matusseres maniobres han fracassat. Rouco ja no és el president de la Conferència Episcopal Espanyola. Ara es diu Blázquez. Té un nou estil.
